La quarta conferència del curs de 2004-2005 de la Societat Catalana de Geografia va ser pronunciada per la doctora Ma. Àngels Alió i Torres el 25 de gener d’enguany. Va tractar el tema: Una altra visió sobre les relacions entre la societat i la natura. Resultats i perspectives des d’una recerca participativa sobre el planejament ambiental. L’acte va ser presentat per la presidenta d’aquesta Societat, la senyora Maria Dolors Garcia Ramon, que va glossar breument la trajectòria professional de la ponent als assistents.

La doctora Alió és professora titular del Departament de Geografia Humana de la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona, del qual és l’actual directora. La seva activitat investigadora recent s’ha centrat en l’estudi de metodologies per a l’elaboració d’auditories mediambientals associades a la redacció de les Agendes 21 locals i, en especial, ha analitzat i estudiat els processos de participació ciutadana que s’organitzen per implicar la ciutadania en la redacció d’aquests documents.

La primera part de la conferència es va centrar en els corrents teòrics que han estudiat i interpretat les diferents formes d’expressió de la ciutadania en relació a projectes públics i privats. Tercer sector, NIMBY, participació/acció o governança són conceptes bona part dels quals provenen de la sociologia i que, des d’enfocaments diferenciats, han il•lustrat la diferent implicació, posició o participació dels ciutadans davant de projectes que afecten o transformen el seu entorn.

En la segona part de la conferència es van esquematitzar breument els tres models de participació que es diferencien segons la capacitat que té la ciutadania per incidir o modificar els projectes que se li consulten. El model “restringit” s’aplica a processos de consulta puntal o per fets susceptibles de ser conflictius; el model de “suport” busca el consens dels ciutadans per decisions que ja ha pres l’administració o el sector privat mentre que el model de “participatiu de decisió” comporta que les accions i les decisions s’emprenguin de forma col•legiada des de l’inici del procés.

Després d’aquest breu marc teòric, la doctora Alió va exposar el treball que ha desenvolupat a partir de l’anàlisi de la participació ciutadana en l’elaboració de les auditories ambientals de les Agendes 21 de dotze municipis de la província de Barcelona. Aquesta anàlisi és fruit d’un encàrrec de la Diputació de Barcelona que tenia com a objecte el disseny d’un mètode per elaborar auditories ambientals on s’integrés l’opinió de les entitats municipals sobre els temes de l’Agenda i així trobar el consens per a les accions a emprendre. La ponent va detallar la metodologia d’estudi, va perfilar la tipologia d’entitats que van participar en el procés de consulta i finalment, va extreure’n les conclusions.

En relació a les conclusions, remarcar els tres aspectes, al meu parer, més significatius:

• la creixent importància dels equips d’experts en les reunions, no només pels seus coneixements sinó també per la capacitat de proporcionar informació que complementi la de la comunitat local i que sigui útil per l’elaboració de documents científics i tècnics,
• el paper clau del diàleg entre les parts per aconseguir millorar la implicació ciutadana en els projectes i per assegurar l’èxit dels processos que s’han d’iniciar per millorar la sostenibilitat urbana, i
• la consideració dels processos participatius com a processos de canvi cultural per permetre, entre d’altres, la millora dels fluxos de coneixement entre els agents que actuen en un espai així com la possibilitat d’incidir en decisions relacionades amb el medi natural, la sostenibilitat i el planejament urbà amb l’objectiu final d’evitar danys mediambientals en els entorns locals.

Finalment, la doctora Alió va situar els resultats d’aquest treball pràctic en la teoria dels models de participació ciutadana i en relació a la geografia. Els resultats obtinguts a partir de la seva experiència situen Catalunya en un moment de transició entre el model participatiu restringit i el de suport i va advertir un canvi en la forma d’entendre la geografia, canvi que afecta les relacions de la ciència amb la societat i les de la societat amb la natura. [Elisabeth Sau i Raventós, Barcelona, febrer de 2005]