He deixat a posta un comentari final sobre una de les obres que és, cronològicament, anterior a les que acabo de comentar, El paisatge de Catalunya que, sens dubte, és la més reeixida. En redactar aquestes línies les he rellegit amb gust i amb el sentit crític afinat pels anys i puc afirmar sense vacil·lació que, a part de petites manques de documentació, és una obra ben acabada, de lectura agradable àdhuc als no iniciats i que feu un gran servei a la cultura del país.

[Lluís Solé Sabarís en "Aportació de Marcel Chevalier a la geografia de Catalunya", Revista Catalana de Geografia, any I, volum I, núm. 3 (1978), p. 414]