Taula rodona: La convergència europea dels estudis de geografia en el marc dels acords de Bolònia. Ponents: Antoni F. Tulla, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona; Arlinda Garcia, professora de la Universitat de Barcelona; Gemma Cànoves, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Moderador: Antoni Luna, professor de la Universitat Pompeu Fabra. Lloc i data: Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2 de març de 2004.

Les tres institucions que apleguen part dels geògrafs de Catalunya, el Col·legi de Geògrafs, l'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya i la Societat Catalana de Geografia, van convidar aquests tres ponents en tant que president, en el cas d’Antoni Tulla, i membres del Grup executiu del projecte ANECA de convergència de la titulació de geografia amb Europa. Aquest projecte s’ha formalitzat amb la redacció del Llibre blanc per al disseny del títol de grau de Geografia i Ordenació del Territori on es pot trobar, entre altres informacions, la proposta per adaptar els estudis geogràfics universitaris a aquesta nova titulació. Aquest document es pot consultar íntegrament al web de l’AGE.

Antoni Tulla va contextualitzar el perquè de l’adaptació dels estudis universitaris espanyols i catalans a l’Espai europeu d’educació superior. El ponent va recordar breument la gestació d’aquest projecte europeu que requereix, entre d’altres elements, la reestructuració de les llicenciatures per homogeneïtzar al màxim la durada, els continguts i el valor de l’ensenyament impartit i va fixar el 2010 com l’any horitzó per a que tots els països que integren aquest espai educatiu hagin reestructurat els estudis universitaris. En relació al disseny del títol de grau de Geografia i ordenació del territori (GiOT), va destacar que és un projecte que compta amb el suport de 26 departaments de geografia de l’Estat espanyol, la Asociación de Geógrafos Españoles (AGE) i el Colegio de Geógrafos. La seva exposició es va cloure amb l’explicació de les tasques efectuades per redactar els continguts del Llibre blanc.

L’ Arlinda Garcia va presentar la diagnosi dels estudis geogràfics universitaris des de dos punts de vista: l’oferta de les places i la demanda de la titulació. La seva primera conclusió va ser contundent: en el conjunt de departaments espanyols i catalans hi ha un excés d’oferta però les conclusions del Llibre blanc són optimistes ja que la demanda potencial assegura un mínim suficient d’alumnes. En la segona part de la seva exposició va repassar les característiques dels plans d’estudi impartits en els diferents

departaments universitaris i va posar de manifest que l’ensenyament de l’ordenació del territori és present a 23 de les 26 centres de l’Estat espanyol.

La Gemma Cànoves va començar la seva explicació amb la constatació de dues deficiències: el poc interès que la geografia desperta als estudiants de secundària i el baix reconeixement del col·lectiu professional en el mercat laboral. En relació als perfils professionals, va detallar els 6 que s’han identificat en el Llibre blanc i que han de servir per perfilar els continguts del grau de GiOT. Aquests perfils són: investigació, educació i divulgació geogràfiques; tecnologies de la informació geogràfica; medi físic, recursos naturals i medi ambient; ordenació del territori i desenvolupament territorial; anàlisi territorial de la població i demografia i estudis, i anàlisi d’àmbits regionals. Finalment, va esquematitzar la proposta de pla d’estudis per al segle XXI: hi haurà tres grans “blocs”, geografia física, humana i regional i un conjunt d’assignatures transversals estructurades en 4 grups: el de teoria i mètodes; el de tècniques per al tractament i anàlisi de la informació geogràfica; el d’ordenació del territori i el de matèries instrumentals afins. Si aquest projecte d’aprova, els crèdits del grau s’hauran d’obtenir en 4 anys i es completaran amb un “practicum”, encaminat a la resolució de problemes i casos pràctics.

Elisabeth Sau i Raventós