Els dies 16 i 23 d'octubre escoltàvem el professor Josep Ma Rabella i Vives del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, qui ens parlà sobre Mapes i teoria de la comunicació. El Dr. Rabella no es va pas entestar a il•lustrar-nos sobre l'aparença especulativa que deixava traslluir el títol. En aquest domini es limità a definir el mapa, per un cantó, i rememorar la significació de la simbologia, per altre. Això és, els conceptes imprescindibles per a guiar els comentaris de l'eixam de mostres amb els (i les) quals ens va entretenir durant la segona part de la primera sessió i tota la sessió segona. Així, feia bo el subtítol del seminari: "Una visió crítica de la cartografia a l'era dels poders mediàtics".

Rabella limità la consideració de 'mapa' a aquells documents que ofereixen un representació proporcionada del territori. L'èmfasi en la proporcionalitat, la mètrica del dibuix, del mapa el va posar el mateix conferenciant. Dit d'altra manera, una representació del territori que no sigui a escala no es pot considerar com un mapa. Hi insistí sovint. Com també ho féu en assenyalar la importància de la projecció del mapa, malgrat que no s'hi referí expressament en el ritual iniciàtic de definicions. La repassada de la morfologia i la sintaxi de les variables visuals, això és, la forma, el color, l'orientació, el gra, el valor i la talla de Jacques Bertin, va ser tan breu com aprofitada. No hi mancà una reflexió sobre la transcendència de la generalització cartogràfica.

Tot plegat per anar a raure en la consideració de la cartografia com una forma de llenguatge que hauria de facilitar l'enteniment del territori al lector del mapa a partir de la interpretació dibuixada pel realitzador. El condicional 'hauria' és crucial. Precisament, la teoria de la comunicació ens ensenya com es pot emmascarar i tergiversar la informació del document cartogràfic, aparentment d'una objectivitat i neutralitat indiscutibles, al servei dels grans interessos i del poder polític. Al capdavall, el mapa és també un vehicle de transmissió i manipulació ideològica cabdal entre l’agent emissor i un pacient lector. El poder mediàtic, com deia el subtítol de les conferències, n'ha fet ús i abús.

La presentació i l'anàlisi d'una àmplia mostra de mapes recollits d'obres científiques així com de diaris i de semanaris, palesaren els missatges subliminars, la propaganda encoberta i les mentides que transmeten. Si això es combina amb l'analfabetisme cartogràfic que manifesten la majoria de publicistes, des de l'infografista del diari més reputat fins a Herr Arno Peters, tots plegats amb llicència per a fer córrer errades i aberracions sense solta ni volta, n'obtindrem un panorama força trist. Fins i tot depriment quan en aquesta desconsideració s’apunten, sense cap mena de recança ni vergonya, un bon nombre de geògrafs i geògrafes. El conferenciant no va pas deixar passar l'ocasió per a referir-s'hi.

Tanmateix, les explicacions, les acotacions i les postil·les amb les quals el Dr. Rabella amaní la contemplació de cadascun dels disbarats i dels cinismes cartogràfics que va projectar, ben adobat amb diverses aproximacions satíriques del mapa, reanimà i, fins i tot, entendrí, l'auditori format per una bona colla de socis i d'amics fascinats per la força del mapa. És per això que les dues dilatades sessions varen ser empassades com en un tres i no res. [pau alegre]