La re-significació del concepte de "lloc" en un món en procés de globalització ha estat el tema de la conferència que amb el títol Lugar, identidad y geografías de responsabilidad en un mundo en proceso de globalización ha estat pronunciada per la professora Doreen Massey, catedrática de Geografia de l'Open University (Regne Unit) el 26 de setembre d'enguany, coincidint amb la inauguració del curs de la Societat Catalana de Geografia i la clausura del XVIII Congrés de l' Asociación de Geógrafos Españoles, celebrat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Massey reconeix que vivim en un espai de fluxos i que hi ha canvis molt importants en la manera en què experimentem i organitzem l'espai i el lloc. Actualment, l'espai és un producte de relacions, vincles, intercanvis, tant a nivell local (fins i tot a escala de la unitat familiar) com a nivell global. Això vol dir que l'espai no és només una suma de territoris, sinó una complexitat de relacions on cada lloc és una articulació d'aquests relacions; i també suposa que l'especificitat d'un lloc és el resultat de la mescla diferent de totes les

pràctiques i intercanvis que s'hi desenvolupen. Aquest sentit global del local ens porta a pensar que la identitat d'un lloc no és fixa ni està arrelada només dins del lloc, sinó que prové de les relacions d'aquest lloc amb altres i per tant, sempre s'està formant. Així doncs, el local i el global es constitueixen mútuament. L'exemple més clar i més proper a la professora és el de la identitat del Regne Unit, que no es pot imaginar ni comprendre sense considerar la seva llarga història de relacions imperialistes i contactes internacionals.

Aquesta conceptualització pot fer suposar la negació de l'especificitat local i per tant, l'evocació persistent a l'experiència viscuda, la quotidianitat, l'arrelament, l'autenticitat, la significació. Segons Massey, aquest és el discurs comú que planteja el lloc com a contraposició a l'espai, que seria quelcom abstracte, l'exterior global del lloc local, sense significació. Dins la seva lògica, i acceptant que el local i el global es constitueixen mútuament, es desprèn que aquesta forma d'oposició entre lloc i espai és inadequada. I si el local, la realitat de la nostra vida quotidiana, és el resultat de la interacció amb l'exterior; el global, és la suma de totes les relacions i vincles socials, comercials, culturals... que són concretes i arrelades. Aquesta conceptualització també anul·la la tendència a contemplar els llocs com a víctimes de la globalització.

Un lloc no és purament víctima o producte de la globalització, sinó que cada lloc representa una barreja diferent de relacions socials dins de les quals unes són dominants i altres subordinades; i també en alguns llocs (els 'llocs de poder', com Londres) es crea aquesta globalització neoliberal. Per tant, en aquests llocs hi ha possibilitat d'influir (a través de la política local) sobre els mecanismes globals. Vist així, els llocs, no només s'han de defendre i potenciar, sinó que també s'ha de lluitar contra ells. Això implica un acte de responsabilitat de la ciutadania i de les relacions socials que s'articulen en aquests llocs.

En definitiva, si el passat continua en el present perquè ens informa de què som, tenir responsabilitat sobre les relacions socials que desenvolupem és important en la mesura que anem construint la nostra identitat, però també per la nostra influència sobre els altres. Es tracta de poder aplicar la dimensió temporal de la responsabilitat a la dimensió espacial: si el passat continua en el present, el llunyà s'entrellaça amb el proper, el local. Doreen Massey posa damunt la taula la nostra responsabilitat política i social en aquestes relacions i la necessitat de preocupar-nos per una geografia de la solidaritat i de la responsabilitat amb la seva dimensió global i local. [Mireia Baylina, Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona]