Dissabte 24 de maig de 2003, s’efectuà una travessia marítima al llarg de la costa de Barcelona, entre les desembocadures del Llobregat i del Besòs. Aquesta jornada de navegació de cabotatge va ser organitzada i coordinada pel nostre consoci Xavier Arnau i Bofarull, membre també de la Confraria dels Germans de la Costa, entitat que oferí generosament els sis vaixells de vela amb què es realitzà la singladura. Els velers Bruixot, Bruixa, Tirant lo Blanc, Paciència, Clea i Nabucco embarcaren la tripulació, socis i amics de la Societat Catalana de Geografia, al Reial Club Marítim i al Port Vell. Comandats pels seus patrons, Pep Bermejo, Joan-Anton Fernàndez, Esther Espasa, Agustí Arana, Joaquim Veà i Xavier Arnau, respectivament, els velers salparen i posaren proa a la desembocadura del Llobregat, tot enfilant la bocana del port, que ara, des de la recent obertura de la nova a l’escullera de llevant, podem anomenar antiga.

La marxa a motor, lenta i pausada, oferí una perspectiva marina del World Trade Center i de les dàrsenes de Sant Bertran i del Morrot, situades a recer de la muntanya de Montjuïc, a mig aire de la qual es feia visible el far. I diem que es feia visible, perquè aviat ens caigué al damunt una boira espessa que deturava la visió a uns 250 metres, fet que feia perillós navegar, atès el trànsit de vaixells de grans dimensions que empren la bocana. Hom podia sentir de ben a prop les sirenes dels vaixells i no els veia. A la vista d’això, ja fora de port, l’almirall de l’estol, Pep Bermejo, ordenà l’agrupament de les embarcacions, per tal de fer-se veure més, i el prudent retorn a port.

Però al cap de poc d’haver canviat el rumb, hom sortí de la boira i tingué la sort de gaudir, durant la resta del matí, de bon temps, per bé que la força del vent era escassa i calgué alternar la navegació a vela amb la tracció mecànica. Així, doncs, els velers enfilaren la nova bocana, situada davant del moll de Sant Bertran, i posaren proa al nord cap a la desembocadura del Besòs. La visió del front marítim fou interessant, amb una perspectiva general de Diagonal Mar, àrea de profunda transformació urbana arran la celebració del Fòrum de les Cultures el 2004. Es pogué copsar la imatge marítima de Barcelona, on a més de l’omnipresent muntanya de Montjuïc, coronada pel castell des de la torre de guaita del qual s’emetien senyals marins en temps pretèrits, destacaven l’elevat edifici del Ministeri de Defensa situat al costat de les Drassanes, la Catedral, les torres de la Vila Olímpica, la Torre del Besòs i les xemeneies de la central tèrmica situada al marge dret de la desembocadura del riu Besòs.

Per darrera d’aquest escenari urbà, es dibuixava el contorn de les muntanyes de Sant Llorenç del Munt, Sant Mateu, el Montseny i el Corredor, que serveixen de referents per establir la posició dels vaixells quan es navega per estima, tal com ens ensenyaren a fer els patrons, amb ús d’un compàs que mesura la marcació i de la carta nàutica on es determina la posició del vaixell. De fet, el Montseny és des de temps reculats un dels punts d’orientació dels navegants, no endebades és anomenat amb un topònim com l’antic Mont Signum. També, els patrons mostraren un sistema molt més modern de saber la situació dels vaixells, el GPS.

Altres al•licients de la travessia foren apropar-nos a les regles de circulació marítima establertes per la posició de les balises, a la informació sobre els baixos fons senyalats amb boies, a l’ús de senyals lluminosos i acústics, i sobretot a la tècnica de navegació a vela, a favor i en contra del vent. Hom pogué copsar com és de còmode fer via a favor de vent i com cal treballar per anar en contra, traçant una ruta en ziga-zaga, que fa molt lent l’avanç i exigeix un caràcter pacient als navegants.

Els assistents reberen un dossier elaborat per la Confraria dels Germans de la Costa, que contenia un parell de cartes nàutiques del front marítim de Barcelona, dibuixades per Eric Vehil, documentació sobre els fars de Barcelona, el mesurament del metre i dades climatològiques, així com quatre cartes celestes. En acabar la sortida, bona part dels assistents anaren a dinar en un restaurant de la Barceloneta.

[Enric Bertran]