Els proppassats dies 18 i 25 de febrer i 4 i 11 de març, Salvador Tarragó impartí el curset titulat Ciutat i Territori, la temàtica del qual girà entorn del pensament geogràfic d'Ildefons Cerdà. Tarragó, estudiós molt destacat de les idees i de l'obra de Cerdà i curador de diverses exposicions internacionals i obres col·lectives sobre el personatge, en proposà una lectura un pèl insòlita atesa la seva trajectòria professional com a arquitecte: explorar la dimensió específicament geogràfica i territorial de les seves idees, i, en particular, la seva manera d'entendre la ciutat i la intervenció, des de l'urbanisme, sobre la ciutat i sobre el territori en general.

La significació global del pensament i de l'obra d'Ildefons Cerdà, per bé que progressivament coneguda i valorada des dels anys setanta ençà, és encara lluny de ser aprofitada en totes les seves possibilitats. De fet, la seva concepció de l'urbanisme, oberta, interdisciplinària i fonamentada en unes bases d'equitat social -i, per tant, profundament humanística- està ben lluny de ser "superada" o "passada de moda", malgrat que vagi ser formulada un segle i mig enrere. La proposta de Tarragó vingué a reforçar la seva actualitat.

Tarragó emfasitzà des de bon començament en la necessitat de donar a conèixer la dimensió geogràfica, o d'anàlisi del territori a petita escala, dels projectes de Cerdà i que tant d'interès pot tenir per als geògrafs. Així doncs, més que una introducció banal a la figura i al pensament de Cerdà, el curset serví per a establir ponts de comunicació entre la urbanística i la geografia. Els animats col·loquis que suscitaren les paraules de Tarragó són una bona prova de l'interès de la seva proposta entre els professionals i afeccionats que seguiren sense defallir les quatre sessions del curset.

En la primera sessió, Tarragó va revisar els diversos projectes de reforma i eixample de Barcelona, des de 1855 en endavant, a la llum

del munt de documentació cerdaniana de tota mena (plànols originals, diaris personals, ...) que ell mateix, amb Arturo Soria, ha desenterrat pacientment al llarg dels darrers trenta anys. És així que, a hores d'ara, la xarxa viària ortogonal de l'Eixample ja no es pot considerar pas com una quadrícula vulgar sinó, com va demostrar Tarragó, l'encaix d'una vialitat conseqüent entre les dimensions urbanes i territorials en l'espai intersticial obert entre les zones construïdes del Pla de Barcelona a mitjans del segle dinou. En aquest sentit, l'aflorament de la idea de multiescalaritat del projecte de Cerdà va ser vertaderament apassionant.

El mateix podríem dir del disseny normatiu de la ciutat proposat per Cerdà en el volum segon de la seva Teoría General de la Urbanización i que va ser l'eix temàtic de la segona sessió. Tarragó va destacar l'originalitat del tractament de la vialitat per Cerdà, en les diverses modalitats com pot presentar-se (pedestre, rodada, ferroviària, etc.), com un aspecte tan important en el disseny urbà com pot ser-ho, posem per cas, l'assignació d'usos normatius a les illes de cases del projecte. La ciutat ideal de Cerdà vindria a ser un cos format per cèl·lules d'igual dimensió, les quals s'agruparien en illes, barris, districtes, etc., i serien servides per una xarxa viària que, parellament a les venes i les artèries, les relligaria entre elles i amb els centres polítics i econòmics d'ordre superior. Una visió organicista que s'avançava decididament a les propostes que en el mateix sentit farien els geògrafs alemanys de finals del dinou i que trobarien la seva expressió més aconseguida en la Geografia Política de Ratzel. Penso que seria bo provar de contemplar l'ideari territorial de Cerdà, tan ben destil·lat per Tarragó en el seu vessant formal, sota el prisma de la geografia política.

En canvi, la metodologia d'anàlisi de la vialitat urbana que es desprèn de l'Avantprojecte de reforma interior de Madrid resulta possiblement decebedora. Es va tractar en la tercera sessió del curset. La tria de les vies preexistents que caldria ampliar, o el traçat de les que caldria obrir de cap i de nou, efectuada per Cerdà en base a l'anàlisi de la matriu de connexions topològiques entre els portals de les muralles de la ciutat és una metodologia que no pot fer delir a ningú. L'Avantprojecte, però, oferia altres atractius, els quals justifiquen el seu estudi detallat a fi i efecte de servir-nos-en com a pautes d'anàlisi de la vialitat de les viles i ciutats d'avui. El més important és l'anàlisi topogràfica de l'emplaçament de la ciutat com a condicionant del seu desenvolupament viari. Tarragó va ampliar el tractament de la metodologia cerdaniana amb la presentació de sengles treballs de seminari elaborats a l'Escola d'Enginyers de Camins de la UPC, de la qual és professor, sobre la vialitat i els emplaçaments topogràfics, tan espectaculars, de Morella i de Guimerà.

En la quarta i darrera sessió, Salvador Tarragó va generalitzar la dimensió territorial del pensament urbanístic de Cerdà amb una exposició de les limitacions informatives que pateixen els plànols arquitectònics i urbanístics i els mapes geogràfics en el decurs d'una successiva reducció d'escala. [pau alegre]