Dijous 20 de febrer de 2003, el Dr. Juan Piqueras Haba, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional del Departament de Geografia Física de la Universitat de València, va pronunciar una conferència titulada "Evolución reciente del sector vitivinícola en España: 1990-2002". El professor Piqueras encetà la intervenció parlant dels trets que caracteritzen la conjuntura actual del conreu de la vinya i l'elaboració de vi: l'alça de preus del raïm, l'increment de la producció de vins de qualitat i la revalorització social i dietètica del seu consum. Les bones expectatives de negoci han esperonat la reinversió dels guanys i l'arribada de capitals externs cap al sector vitivinícola. Tot plegat permet parlar d'una nova edat d'or, similar a la que es visqué a Espanya vers la fi del segle XIX, quan la crisi fil·loxèrica assolava França.

El professor Piqueras dedicà la meitat de la seva exposició a explicar, amb el suport de mapes i gràfics, els trets generals del conreu de la vinya i l'elaboració de vi a escala mundial: la localització de la producció, centrada a la "vella Europa" (França, Itàlia, Espanya i Alemanya), però també als "països emergents" (EUA, Xile, Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda) amb extenses contrades de clima mediterrani; el possible inici, a partir de 1995, d'un període d'expansió del conreu de la vinya, rere una llarga etapa de regressió, caracteritzada per l'arrencada de ceps; l'increment del nombre de consumidors, que ha contrarestat la davallada de la ingesta per persona; l'evolució a l'alça de les exportacions franceses i espanyoles; i l'estabilització del comerç generat pels països emergents, després d'un inici espectacular (actualment el seu volum conjunt de negoci ateny el 18% del comerç mundial, percentatge semblant a l'espanyol).

La segona part de l'exposició reduí l'àmbit d'anàlisi als països de la Unió Europea, on destacà com la minva de la superfície dedicada al conreu de la vinya no ha aconseguit la perseguida reducció d'excedents. En aquest sentit, donà una visió crítica de les mesures endegades per la Unió Europea, com és ara la concessió de subvencions a l'arrencada de ceps, la destinació d'excedents a la producció d'alcohol per a licors i l'exportació de vi de qualitat i de taula fora de la Unió. Aquestes mesures possibiliten guanys que no afavoreixen el sector i permeten, en el darrer cas, el cobrament de subvencions per exportar vi de taula a l'Àfrica a determinades empreses intermediàries que, sense exposar capital, obtenen guanys espectaculars. Espanya és el principal beneficiari d'aquesta política assistencial.

En el tercer bloc de la conferència, el professor Piqueras féu un extens i profund repàs de la situació del sector a Espanya. Començà presentant un mapa d'Espanya per il·lustrar que la vinya de la Manxa, amb unes 700.000 ha si fa no fa, és la més gran del món. Tot seguit parlà del ritme ascendent de l'exportació de vi negre, després d'un període en què no comptava gaire a escala mundial. Aquest increment del negoci és degut a l'evolució a l'alça del vi amb denominació d'origen i del vi de taula, en les seves diverses modalitats d'envasat. L'element clau d'aquest procés ha estat la possibilitat d'accés als països comunitaris, amb gran poder adquisitiu, cosa que ha permès de col·locar-hi vins de qualitat amb força valor afegit.

El Dr. Piqueras posà de relleu, en enllestir aquest apartat, que és el vi negre el principal actor d'aquesta activitat exportadora (juntament amb el cava) i que ho és a través de les varietats ull de llebre, garnatxa i monestrell. En aquest combat per la recerca de noves quotes de mercat, el rival més poderós és França, que preserva com un feu el seu territori i passa per davant en els països més benestants de la Unió Europea. Espanya, en aquesta guerra de mercats, s'acosta a les xifres exportadores d'Itàlia, beneficiada per la davallada de la producció transalpina.

En acabat i contestant un parell de preguntes dels assistents, el professor Piqueras dibuixà un panorama poc agradós per al sector, a causa de la competència dels països emergents a l'àrea anglosaxona i, sobretot, pel desembarcament de firmes multinacionals que ofereixen vi barat, de de marca (la seva), però produït qui sap on. És un encontre on els vins de qualitat produïts en regions especialitzades surten amb desavantatge. [Enric Bertran]