Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

El dijous 21 de Novembre el Dr. Ricardo Méndez, professor de geografia de la Universidad Complutense de Madrid i president de l'Asociación de Geógrafos Españoles, va oferir a la Societat Catalana de Geografia la conferència Innovación y redes de cooperación para el desarrollo territorial. A l'acte hi assistiren una trentena de persones.
 

Tradicionalment, els estudis relacionats amb el desenvolupament industrial i la innovació es centraven en aquelles àrees més pròximes a les grans ciutats restant importància al creixement industrial en àrees perifèriques. En canvi, Ricardo Méndez analitzà la innovació i el creixement econòmic precisament en aquestes àrees rurals i marginals, les quals estan formades per xarxes de petites i mitjanes empreses que realitzen activitats tradicionals.

La conferència es va estructurar en tres grans blocs: un primer bloc que concentrava la base teòrica i on s'indicà que la innovació ha estat des dels anys setanta fins als nostres dies un aspecte clau per entendre el desenvolupament industrial. I és que el concepte d'innovació s'ha estudiat tan des del punt de vista de la geografia com de l'economia simultàniament en el temps, per això es repassaren els conceptes de districte industrial i teoria de la innovació de Schumpeter (1934) vigents durant els anys 1970 i 1980. El Milieux Innovateur (Groupe Recherche Europeén sur les Milieux Innovateurs -1986-) i l'avantatge competitiva de Porter (1990) a cavall entre 1980 i 1990. I en darrer terme les dinàmiques de proximitat (externalitats positives) i noves economies del coneixement amb les Learning

 

Regions desde la dècada dels noranta fins als nostres dies. Aquest bloc va servir per tractar l'actual sistema econòmic global i explicar algunes desigualtats territorials entre el centre i la perifèria.

En el segon bloc Méndez exemplificà les dinàmiques innovadores a partir de la descripció de quatre àrees perifèriques diferents: Ubrique un municipi amb una indústria tradicional del segle XIX especialitzada en el sector de la pell (marroquineria) i un dels exemples més importants d'innovació industrial, a l'igual que a la Foia de Castalla, municipi industrial del segle XIX, especialitzat en la producció de joguines. Villacañas per contra va tenir el seu origen industrial al llarg dels anys cinquanta sent una de les principals empreses productores de portes. Finalment, la zona de Mondragón que va industrialitzar-se a partir de la creació d'una cooperativa per poder fer front a l'elevat índex d'atur. Aquestes quatre zones van servir a Méndez per comparar diferents capacitats d'adaptació a partir de les millores en l'estructura interna empresarial. Méndez va valorar positivament aquesta capacitat explicant com això ha permès pal·liar diferents períodes de crisi.

Dit això, i abans d'arribar al tercer bloc, el ponent aprofità per introduir el concepte de territoris innovadors, els quals definí com aquells espais dinàmics que milloraven l'estructura empresarial i generaven innovació a nivell social i institucional. Els canvis en la xarxa empresarial feien referència a l'organització interna relacionada amb l'estructura jeràrquica, és a dir, el pas d'un sistema vertical a un sistema horitzontal. La innovació social juntament amb la

 

institucional es mesuraven a la participació social, que es descrivia a partir de l'associacionisme per tal de gestionar el desenvolupament local a través d'entitats públiques i privades per així obtenir millores i crear propostes de futur. La innovació territorial és possible analitzar-la a partir dels efectes tangibles basats en el creixement de: la població, el nombre d'empreses i conseqüentment el nombre de llocs de treball. D'altra banda, cal tenir en compte els efectes intangibles com: el know how (saber fer) adquirit a partir de la formació prèvia, la cohesió social que reforçava la identitat social per acollir les iniciatives locals de desenvolupament; i la creació d'una xarxa empresarial especialitzada en el mateix sector (clúster) en la qual les empreses cooperen i competeixen paral·lelament.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Vera Martín, Ana (2002): "Innovació i xarxes de cooperació per al desenvolupament. Ressenya de la conferència de Ricardo Méndez a la Societat Catalana de Geografia, SCG (21 de novembre de 2002)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S90591.htm

El tercer bloc serví per acabar la ponència i presentar les conclusions, en les quals es remarcà la importància de la participació social per la formació d'una xarxa industrial innovadora; valorant especialment els conceptes de: tradició i know how. De totes maneres però, Méndez va destacar la manca d'associacionisme i participació ciutadana a l'hora de formular idees que ajudin al desenvolupament empresarial, ja que pensa que les estructures empresarials són poc adequades per introduir canvis, d'aquí que reclamés noves polítiques de desenvolupament. [Anna Vera]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
12 de desembre de 2002
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat