Del seminari sobre Las migraciones internacionales desde la perspectiva de América Latina impartit per Claudia Pedone els dies 25 i 27 de novembre de 2002.

Des de fa uns anys el govern espanyol presenta la immigració extracomunitària com un problema, gairebé una invasió, i d'aquesta manera s'ha construït, un discurs per fonamentar el manteniment d'una política restrictiva de l'entrada de població d'aquest origen. Aquesta retòrica d'exclusió es basa en dos pilars, el cultural i l'econòmic. Per una banda, quan és necessari es recorden els lligams històrics i l'afinitat cultural i lingüística per justificar l'arribada d'immigrants llatinoamericans; es tracta d'una estratègia que accepta 1a diversitat però hi estableix jerarquies que aproximarien alguns migrants a les societats de destí, mentre que d'altres serien allunyats.

Per altra banda, la necessitat de mà d'obra en llocs de treball caracteritzats per la precarietat, inestabilitat i estacionalitat, fa que els polítics i empresaris considerin els fluxos migratoris extracomunitaris com una variable purament econòmica, i es fan polítiques de contractació laboral que assegurin la presència d'immigrants extracomunitaris en els moments necessaris. Però, els fluxos migratoris no són homogenis, ni indiferenciats, sinó que procedeixen de diferents contextos sociopolítics, econòmics i històrics.

La migració laboral internacional és un fenomen primordialment social i les cadenes i xarxes migratòries constituïdes pels propis migrants formen microestructures que articulen els moviments de població en el temps i en l'espai. Les formes, l'articulació i el funcionament que aquestes xarxes adquireixen en el temps influeixen en les trajectòries socioespacials i en les estratègies dels migrants.

En aquest curs se'ns proposava estudiar el fenomen del desplaçament internacional de la població llatinoamericana, en particular l'equatoriana a Espanya, des de la perspectiva de les cadenes i xarxes migratòries. Això permet una reflexió que consideri els immigrants com a persones capaces de crear i de tirar endavant estratègies migratòries en diferents contexts i a escales diverses. La presentació d'aquest estudi de cas pretén destacar la diversitat de les lògiques de mobilitat existents i de les relacions de poder que s'estableixen entre els migrants. A més, aquest plantejament permet incorporar les relacions de gènere d'una manera transversal, al llarg del projecte migratori internacional des del seu disseny fins a la seva possible resignificació en la societat d'arribada. Aquesta resignificació porta implícita la conformació d'espais socials transnacionals íntimament vinculats a les trajectòries socioespacials dels migrants.

Claudia Pedone (UAB / Univ. del Cuyo)