Dimarts 26 de febrer Gema Martín Muñoz, professora del Món Àrab i Islàmic de la Universidat Autònoma de Madrid, va explicar-nos l'evolució recent dels països del món musulmà, fins caracteritzar la situació en què es troben actualment. Ho va fer a través de tres fils conductors -el demogràfic, l'econòmic i l'ideològic- fins arribar a ordir la complexa trama de relacions que regeixen aquest món

Fotografia de John Donat recollida en Robinson, F (1988): An Atlas of the Islamic World since 1500. Oxford: Equinox; p. 220.

tan proper en l'espai i massa allunyat, de vegades, en el temps.

La professora Martín Muñoz va destacar el factor demogràfic com un element clau del món musulmà, no en va hi hi ha un 60% de població d'encara no 20 anys. Aquest contingent es veu colpit per la impossibilitat de donar feina a uns percentatges relativament elevats de llicenciats i diplomats i per l'impacte de l'atur que afecta les grans masses de població arribades del camp, en el marc d'una diàspora rural que duu a una urbanització amb greus problemes infraestructurals, com a conseqüència d'una manca gairebé absoluta de planificació.

Pel que fa a l'economia del món musulmà, va destacar la fallida absoluta de l'estat protector o distributiu, fos d'orientació socialista o liberal, i el fracàs dels processos de modernització. Les receptes del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, basades en la reducció del sector públic, la retirada de les subvencions estatals als preus i les privatitzacions, no van donar els resultats desitjats a causa de la nul·la transparència jurídica, la manca de reformes fiscals o determinats comportaments monopolistes., les elits dirigents han consolidat el seu poder, ensems que s'ha obert un important esvoranc social, amb una massa treballadora, cada cop més desocupada.

Pel que fa al factor ideològic, la professora Gema Martín remarcà el fracàs del sistema de valors basat en el desenrotllisme econòmic que s'encetà amb l'hegemonia política

postcolonial, en el panarabisme, en l'oposició política i militar a Israel i el suport a l'irredemptisme palestí, entre d'altres elements de menor ordre. En aquest sentit destacà l'interès a recuperar el llegat cultural, històric i jurídic de l'Islam, denostat per la política colonial, que justificava la seva intervenció en funció d'un mal dissimulat interès per estendre la civilització en un món qualificat d'endarrerit.

Tot plegat desvetlla un elevat sentiment de frustració col·lectiva. Especialment, per part d'una nombrosa generació jove, que és al carrer, sense feina i amb escasses expectatives de trobar-ne, en busca de nous sistemes de valors, d'un projecte alternatiu de desmarcada ideològica. En aquest procés de recerca apareixen governs, més o menys corruptes, que s'asseguren el control de la societat a canvi d'acceptar el control cultural i religiós dels grups religiosos més radicals i retrògrads.

Comptat i debatut, va ser una conferència que va plantejar diversos temes de reflexió i, sobretot, va palesar la necessitat que té el món occidental de fer examen de consciència per tal de calibrar les seves responsabilitats en un procés històric que no ha contribuït gens a l'apropament d'unes cultures que hipòcritament es predica des de fòrums globalitzadors i que, val a dir-ho, van saber conviure ens temps pretèrits.

Enric Bertran