Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex

 

 

 

Una sessió commemorativa de les Bases de Manresa va tenir lloc el 28 de novembre en el mateix saló on se celebrà aquell esdeveniment cabdal per al catalanisme polític contemporani el 1892. L'acte, organitzat de conjunt per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Societat Catalana de Geografia i l'Ajuntament de Manresa, amb un guarniment de protocol sumari, va tenir un caient acadèmic i cívic prou notable. En efecte, les tres al·locucions que s'hi van succeir, sota el lema "Les Bases de Manresa i el model territorial de Catalunya", maldaren per a facilitar els continguts territorials de les Bases en el seu article cinquè, en la perspectiva d'una valoració històrica, la qual no acaba en el nostre present, tan candent, sinó en el futur incert davant del qual estem oberts. Vegem-ho.

El professor Jesús Burgueño (UdL) va enfilar les dates i els noms claus de les vicissituds sofertes per la divisió territorial de Catalunya des de 1833 fins a l'actualitat. En aquesta trajectòria històrica va destacar els trets essencials de la divisió propugnada a les Bases, concebuda en unes comarques amb

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2017): "Les Bases de Manresa i el model territorial de Catalunya, nota sobre l'acte commemoratiu (Manresa, 30 de novembre de 2017)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S92381.htm

 

 

 

Consell propi, és a dir, estructurades com a ens locals de ple dret, particularitat transcendental que no seria recuperada fins a 1987 amb la Llei d'Organització Territorial (LOT) del Parlament de Catalunya. En aquest context, va remarcar que la funcionalitat de la celebrada divisió implantada l'agost de 1936 no va anar més enllà d'un ordenament administratiu del territori que no pas polític. Va cloure la seva dissertació reclamant la comarca com un espai de trobada municipal i com a complement de les vegueries, reconegudes per la LOT, però no implantades.

La intervenció del professor Josep Oliveras (URV), president de la Societat Catalana de Geografia, va girar entorn de la delimitació del Bages i de la vegueria de Manresa en la història de la divisió territorial. Així, va destacar la permanència multisecular de la comarca central de Catalunya fins a la concreció dels seus límits en la divisió de la Ponència de 1932. Precisament, l'avantatge de la seva centralitat geogràfica es posà d'evidència als albors de la Catalunya contemporània en ésser escollida Manresa com a seu de l'Assemblea Catalanista de 1892. A més a més, la grandària de la seva àrea d'influència comercial, la qual abasta diverses comarques, la predisposaven per a la capitalitat de la vegueria de la Catalunya Central, en competència avantatjosa amb Vic i Igualada. Bona prova d'això és haver estat escollida de fa poc com a centre d'àrea urbana funcional pels organismes estadístics de la Comunitat Europea.

 

 

La tercera intervenció va a anar a càrrec del jurista Xavier Forcadell, coordinador general de la Diputació de Barcelona, el qual va efectuar un repàs exhaustiu de l'Estatut de 2005 en el seu articulat referent a la divisió territorial. Considerà aquell text, decapitat cinc anys més tard pel Tribunal Constitucional del Regne d'Espanya, com una base de partida vàlida per a definir les pautes de la organització del futur. En aquest sentit, Forcadell es va doldre que, entre 2005 i 2010, aquell text no motivés cap mena de debat territorial com a base de desenvolupament polític, jurídic i econòmic en una realitat institucional asimètrica. Un debat, va reblar, que no pot esquivar, altra vegada, el tema de la funció dels consells comarcals i dels ens intermedis.

Va tancar l'acte Valentí Junyent, alcalde de Manresa, qui va glosar la seva transcendència i agrair la generositat de les institucions coorganitzadores per la seva participació i col·laboració. I no va deixar passar l'oportunitat per a magnificar, en molt justa mesura, la capitalitat manresana davant l'àmplia representació d'electes municipals del Bages i comarques veïnes, la qual omplia l'històric saló de sessions de la Casa de la Ciutat, 125 anys després de la reunió històrica de 1892. [Pau Alegre, 29 de novembre de 2017]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
30 de novembre de 2017
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat