Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
  

 

 

La comunicació que us reproduïm, presentada al X Curso sobre la enseñanza de la geografía en la educación secundaria (Asociación de Geógrafos Españoles, 2017), va ser redactada per Jordi Royo, vocal comissionat a tal efecte per la Junta de Govern de la SCG. Properament serà publicat a Treballs de la Societat Catalana de Geografia.

 

 

Una selecció de recursos digitals per enriquir la geografia a l’aula.
Eines i recursos per a l'ensenyament de la Geografia    [1/3]

La geografia a les aules

És fàcil convenir, des de la docència, que el diagnòstic de la situació actual de l'ensenyament de la geografia a Secundària i Batxillerat, en cap cas, no és positiu. En aquesta ponència s'analitzaran breument els problemes que afecten les matèries de geografia a les aules, per valorar, a continuació, el paper a desenvolupar per les TIC i les TAC i presentar, finalment, una pàgina web creada des de la Societat Catalana de Geografia per tal de facilitar la tasca dels docents quant a la recerca i selecció d'eines digitals: Eines i recursos per a l'ensenyament de la Geografia.

La dificultat d'ensenyar geografia arrenca, en primer lloc, de la desmotivació de l'alumnat. En un món saturat de comunicacions, en el qual tota la informació es troba a un clic de qualsevol persona, els joves presten menys atenció a entendre el territori i els seus problemes. Des del seu punt de vista, l'enfocament que sovint se'ls dona a les aules no els interessa perquè no els aporta coneixements que considerin importants. No ajuda, tampoc, el fet que la major part dels professors que imparteixen geografia siguin historiadors. I és que el problema en si no és que aquests docents procedeixin de llicenciatures o graus en història (o fins i tot en història de l'art), sinó que, a més, no els interessa la geografia (en part per manca de formació). Seria un debat interessant plantejar si caldria separar els docents de geografia i els d'història, o si això seria possible. D'una banda, es perdrien les valuoses aportacions d'aquells historiadors apassionats per la geografia, que ofereixen una visió global i integradora de les dues disciplines. D'altra banda, però, aquest perfil d'historiador (interessat en la geografia) és minoritari en un cos docent en què els historiadors tendeixen a minimitzar el temari de geografia per centrar-se en la part més important: la història.

La pràctica que predomina a la docència de la geografia es basa en el seguiment del llibre de text. Els historiadors, que són més, però també els geògrafs, s'entesten a seguir desenvolupant el currículum en gran mesura a través del text llegit. Amb el següent exemple podem maldar de comprendre la utilitat que pot tenir per a l'alumnat el text tradicional. Les següents línies són un fragment qualsevol d'un llibre qualsevol, en aquest cas de tercer de l'ESO:

Els massissos són relleus antics i molt erosionats, de formes arrodonides i poca altitud, que a penes superen els 2000 metres ...

L'interès que una frase així pot despertar a la immensa majoria d'estudiants de l'ESO és nul. Ni l’entenen, ni els importa. Provem de descompondre aquesta frase en paraules:

Els massissos (com que els massissos?, la Terra és massissa, òbviament. Llavors, què són els massissos? Allò que es diferencia dels no massissos?) són relleus (el fet que un massís sigui un relleu... pot arribar a ser fins i tot contradictori per a un adolescent, i de ben segur que no és interessant) antics (antic és un Iphone 5) i molt erosionats (no erosionats, sinó molt erosionats. Suposem que l'alumnat té clar els processos d'erosió sobre les roques del paleozoic), de formes arrodonides (estem segurs que si li demanem a un infant que dibuixi muntanyes rodones s'assemblaran al Montseny? O al massís del Garraf ... si aquest fos antic?) i poca altitud, que a penes superen els 2000 metres (o sigui, donem una xifra, 2000, sense saber a quin referent la podrien comparar, i indiquem que 2000 metres és poc. Així, si llegíssim aquest paràgraf a Menorca, diríem que 2000 metres... és poc!, tan poc com 5'6 vegades la muntanya més alta de l’illa: el Toro, 358 m).

seguir >>>

  
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
12 d'octubre de 2017
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat