Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.

 

<<< retrocedir  A vegades, en plena reunió, es permetia fer algun suggeriment, donar algun consell. Cosa que solia iniciar dient: “A propòsit de...”; “Han pensat en...”; “Potser seria convenient que...”. El doctor Vilà insinuava, suggeria, apuntava. Alguna altra vegada s’esplaiava amb alguna anècdota fruit de la seva llarga experiència docent i humana que estava més o menys relacionada amb el tema que es tractava, anècdota que per ser ben real algun dels presents ja coneixia.

Més d’un cop m’havia dit que li agradava molt assistir a les nostres reunions perquè això li permetia estar al corrent de fets relacionats amb la Geografia i de persones que coneixia. Li permetia estar en contacte amb gent més jove i això el rejovenia.

El doctor Vilà deixava fer, no interferia en res. Continuava amb el seu tarannà de sempre: liberal, demòcrata, català, moderat. Format en els anys durs de la guerra i la postguerra, fill d’un mestre molt estimat a la seva vila de Sallent, nét de pagesos i forners, va preferir la Geografia a la Història, perquè la primera el feia estar molt més a prop de la realitat.

La Societat Catalana de Geografia li dóna les gràcies per haver-nos acompanyat i aconsellat al llarg de tots aquests anys. El professor Vilà és un savi, i deien els antics que no tots els savis tenen llarga vida, però els que ho aconsegueixen no solament són savis, sinó que són sapientíssims. Ell ho ha aconseguit.

 

Fotografies de P. Alegre (SCG)

 

 

Joan Vilà ha fet de la Geografia la seva professió, creu en aquesta disciplina i per això ha proclamat sempre la seva fe en ella i també l’esperança en el seu progrés científic. Una adhesió fonamentada en les possibilitats de poder explicar i fer entendre molts dels fenòmens que passen en aquest món. Del treball, n’ha fet un goig, ha sembrat molt i ha tingut bones collites, perquè com diuen a pagès: “Poc cull qui poc sembra” i “ Tal sembraràs, tal colliràs”.

El nostre antic delegat ha tingut una gran curiositat pel que passava a la nostra terra, fos la península Ibèrica o el Bages, les carrerades per on els ramaders feien la transhumància, o l’aigua que els industrials sabien aprofitar com a recurs energètic. Ha ensenyat Geografia i maneres de fer a molts dels que estem en aquesta sala. Ha ensenyat i ha aprés dels que abans havia ensenyat. Ha posat molta il•lusió en el que feia, i ha intentat sempre fer-ho amb el contingut i el to més adequat.

Per tot això i per moltíssimes coses més, la Societat Catalana de Geografia i la seva Junta li vol mostrar el seu agraïment pel seu ajut i per la seva tasca d’enllaç entre l’Institut i nosaltres. Com a record li volem regalar aquesta placa que porta els segells de les quatre barres de l’Institut i del nostre dofí, i que diu:

“Al doctor i professor Joan Vilà i Valentí en senyal d'agraïment per la dedicació que com a delegat de l'Institut d'Estudis Catalans ha tingut vers la nostra Societat (2002-2017) i com a membre del Consell Científic de la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia”. Barcelona 15 de juny de 2017.

 

 

I una mica més avall la frase de Plini el Vell a la seva Història Natural: “Est natura hominum novitatis avida”. Una frase que traduïm per “la naturalesa humana és àvida de novetats”, escrita pel naturalista i geògraf que per apropar massa la seva nau a la costa napolitana per observar l’erupció del Vesuvi, un núvol tòxic li segà la vida. Avidesa de novetats, curiositat del geògraf, que com expressava el personatge del professor Paganel a la novel•la de Juli Verne Els fills del capità Grant, “tot és curiós als ulls del geògraf”, una curiositat que el nostre homenatjat comparteix plenament.

Res més, doctor Vilà, cuideu-vos el màxim possible, l’edat als vostres 92 anys, no us permeten trescar entre conglomerats montserratins, ni seguir el camí de les fàbriques sallentines (encara que ell preferia més anar a la biblioteca municipal per festejar amb la que després seria la seva esposa), però encara que ja no sigueu el nostre delegat, nosaltres continuarem recordant-vos amb molta estima pel treball fet i els fruits que han sorgit de la llavor que al llarg del temps heu sembrat. Moltes gràcies! [Josep Oliveras]

 

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Oliveras Samitier, Josep (2017): "El delegat Joan Vilà-Valentí : l'agraïment de la SCG (15 de juny de 2017)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S92271.htm

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
21 de juny de 2017
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat