Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.

 


 

 

 

Fotografies del servei de premsa IEC.

 

 

Just nou dies després d’haver-se jubilat del càrrec de director general de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que va dirigir des de la seva fundació fa més de 34 anys, Jaume Miranda va presentar a la Societat Catalana de Geografia, la darrera gran obra feta sota el seu comandament. Es tracta del Gran Atles Topogràfic de Catalunya a escala 1:25 000 publicat a finals de l’any passat. La circumstància excepcional d’aquesta coincidència, va fer que la xerrada anés més enllà de la presentació de l’atles i s’evoquessin diversos aspectes de la història de l’Institut Cartogràfic. La presentació del ponent que va fer Josep Oliveras, president de la Societat Catalana de Geografia, ja va donar peu a Jaume Miranda per a referir-se a la impugnació que el govern espanyol havia interposat davant del Tribunal Constitucional, l’any 1983, a la Llei de creació de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, la sentència de la qual donà la raó a la Generalitat, que impulsà la realització de cartografia a partir de l’observació directa del territori. De fet, aquesta sentència va ser clau per a desenvolupar la cartografia de base de Catalunya, que va possibilitar la publicació, entre d’altres, d’obres com la que es presentava.

Jaume Miranda, soci honorari de la Societat Catalana de Geografia, va començar la presentació situant l’atles dins d’un diagrama de publicacions de l’Institut Cartogràfic i Geològic. A partir de les bases cartogràfiques digitals a escales grans, situades a la base d’una piràmide, arribava en el vèrtex d’aquesta piràmide fins a l’escala l’1:25 000. D’aquí, seguint cap amunt, en sorgia una piràmide invertida que abraçava la producció cartogràfica en paper que a partir del vèrtex amb els mapes a escala 1:25 000 s’obria fins a escales petites que cobreixen tot el món. En definitiva presentà l’escala 1:25 000 per a l’Institut Cartogràfic com el punt d’inflexió entre les bases cartogràfiques digitals i els mapes impresos en paper.

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Montaner Garcia, Carme (2017): "Sobre el Gran Atles Topogràfic de Catalunya 1:25m, resum de la conferència de J. Miranda la SCG (9 de febrer de 2017)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S92121.htm

 

 

A continuació feu una descripció de l’atles, aclarint que se l’ha denominat “gran” per considerar que, a nivell de Catalunya, és l’escala més gran en la qual es pot publicar un atles. I les dades que en donà són prou aclaridores: 1.124 pàgines, de les quals 319 corresponen a un índex toponímic amb 114.678 topònims, més els 77 fulls que conformen la sèrie 1:25 000, més una introducció geogràfica. Tot plegat enquadernat i presentat en una capsa amb un pes de 7,5 quilograms. Pel que fa al procés d’elaboració, Jaume Miranda va deixar clar que es tractava d’un treball interdisciplinari intern de l’Institut i amb un marc de col·laboració externa molt ampli. En aquest darrer aspecte, cità els convenis signats amb tots els consells comarcals, que han permès recopilar un bon munt d’informació local. Pel que fa a la cartografia pròpiament, emmarcà la base de l’atles en la sèrie dels 77 fulls del mapa topogràfic de Catalunya 1:25 000 i feu una breu explicació del camí que des de la captura de dades, mitjançant la presa de fotografies aèries, porta cap a la realització de la base topogràfica, la posterior edició del mapa i finalment la confecció de l’atles. Ressaltà la importància de la realització de la base topogràfica 1:5 000 que juntament amb les actualitzacions que permet la base de l’ortofotomapa 1:5 000, de confecció més ràpida, són la font bàsica de la majoria de productes de l’Institut. Seguidament enumerà els continguts de l’atles, posant èmfasi en el paper de compilador que ha fet l’Institut Cartogràfic i Geològic per a dur-lo a terme. En definitiva, presentà el Gran Atles Topogràfic 1:25 000 de Catalunya com una obra de síntesi, però al mateix temps amb el màxim detall que permet l’escala de presentació.

L’acte s’acabà amb un bon nombre de preguntes fetes per part dels assistents, com ara quins altres territoris comptaven amb atles a aquesta escala i s’esmentaren els exemples dels Països Baixos i Bèlgica. Qüestionat sobre el fet que en l’atles no hi apareixen les divisions de vegueries tenint en compte que, a diferència de la base topogràfica 1:5 000 a l’atles sí que hi apareixen les divisions municipals, s’adduí que les vegueries encara no estan reconegudes com a nivell de l’administració. La darrera pregunta sobre en quines decisions del govern era fonamental la cartografia, va servir a Jaume Miranda, per esmentar temàtiques espacials on la visualització cartogràfica és imprescindible com ara les urbanitzacions, els polígons industrials o la delimitació territorial, però també per remarcar la importància del coneixement del subsòl de cara a la gestió del país i la necessitat de disposar de cartografia geològica. [Carme Montaner]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
13 de febrer de 2017
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat