Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex

 

 

 

L’alta Garrotxa va ser el destí de la darrera sortida de primavera de la Societat Catalana de Geografia, una sortida de dos dies realitzada el divendres 10 i el dissabte 11 de juny de 2016. L’alta Garrotxa és el nom com s’ha conegut tradicionalment aquest territori del Prepirineu oriental, de relleu abrupte, poc accessible, de condicions dures per a la vegetació (a causa del substrat calcari que no reté la humitat), i de condicions dures també per al poblament, tradicionalment poc dens, i avui dia en una fase avançada de despoblació. És un territori que veu potenciada la seva característica de “feréstec” gràcies a proximitat amb la plana d’Olot, l’altra cara de la comarca de la Garrotxa, que disposa d’unes condicions físiques que permeten un assentament humà molt més dens i conforma un paisatge ben diferenciat.

Els relleus de la subcomarca de l’alta Garrotxa abasten tres comarques: el Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà, i així va ser considerat en la definició dels límits de l’Espai Natural Protegit de l'Alta Garrotxa. L’Espai comprèn 32.875,59 ha i està gestionat pel Consorci de l'Alta Garrotxa, format per onze municipis que tenen superfície inclosa dins del Pla d'Espais d'Interès Natural. L’objectiu de la sortida era viure l’experiència de trepitjar el relleu tortuós, conèixer diferents aspectes de la vegetació i de les formes de vida d’aquest indret, i conèixer quines han estat les accions de gestió de l’espai natural protegit.

 

La fotografia de Josep Vila, Inès Carrillo i Jaume Feliu, en encetar les explicacions a l’inici de la passejada és de J. Burgueño (SCG)

 

 

El divendres a la tarda els assistents sortien de Barcelona i arribaven al vespre a Tortellà, la població escollida per fer de camp base per a la sortida. La vila de Tortellà se situa als límits de l’espai de l’alta Garrotxa, al peu dels contraforts que configuren la subcomarca. Es troba assentada damunt d’un altiplà que permet contemplar de ben a prop i accedir a molts dels cims coneguts de l’alta Garrotxa: el Mont, Bestracà, Bassegoda, Comanegra... L’allotjament per passar la nit fou, precisament, l’Hostal de l’Alta Garrotxa, un hostal clàssic de Tortellà que temps enrere era conegut per “Ca la Seca”. Aquest hostal i d’altres que existien, donen fe del dinamisme econòmic i productiu de Tortellà en el passat. Un poble on es produïen utensilis de fusta (culleres de boix), sabates (“Xiruca”), tèxtil, maquinària, i es comerciava amb les poblacions veïnes del cantó francès. Avui en dia encara resten diverses fàbriques, en bona part hereves d’aquest passat. Abans de fer nit a l’Hostal, la comitiva va fer una volta pels entorns de la població on es passà per la plaça del Mercat, els safaretjos públics, l’antic Sindicat Agrari i la Societat el Casino de Tortellà, una entitat encara ben activa. Posteriorment s’anà a sopar al Cafè Roc, seu efectivament d’un altre antic hostal de la població.

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Feliu Torrent, Jaume (2016): "De Sadernes a Sant Aniol, a l'Alta Garrotxa, notícia de la sortida de la SCG (11 de juny de 2016)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S92061.htm

 

 

El dissabte, havent esmorzat, el grup va sortir de matí cap a Sadernes, el punt de partida de l’excursió a peu que ens portaria a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja, destí final de la caminada. Sadernes s’ha convertit en el punt de sortida de nombrosos excursionistes i visitants d’aquest espai. S’hi troba un hostal, un càmping i la seu del Consorci per a la protecció i la gestió de l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa, en unes dependències del conjunt de l’església de Santa Cecília. A Sadernes es van afegir al grup de la SCG els experts que farien de guia durant la caminada. En primer lloc en Josep Vila, professor de Geografia de la Universitat de Girona, on imparteix assignatures com Biogeografia o Gestió d’Espais Naturals Protegits. Va fer la seva tesi doctoral sobre l’Espai Natural de l’Alta Garrotxa. En segon lloc la Inès Carrillo, geògrafa formada a la Universitat de Girona i directora de l’equip tècnic del Consorci de l’Alta Garrotxa des de la seva creació fins el 2012.

Amb aquest immillorable equip de guiatge, va començar la caminada en el punt d’interpretació de Sadernes. Vila i Carrillo explicaren el procés de creació i delimitació de l’Espai Natural, l’organització del Consorci, les característiques geogràfiques de l’alta Garrotxa, l’evolució de la vegetació i el poblament. El grup va poder comprovar l’èxit de visitants que té aquest indret, ja que l’aparcament habilitat a Sadernes es trobava ple de cotxes deixant excursionistes, escaladors, barranquistes, banyistes... L’alta freqüentació, i la seva gestió, és precisament un dels reptes que té el Consorci en l’actualitat.

  seguir >>>

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
28 de novembre de 2016
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat