Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.

 

Joan Palau i Vera va néixer a la València de la República de Veneçuela el 15 de març de 1875 i va morir a Barcelona el 10 de novembre de 1919. Era fill de Joan Palau, comerciant majorista dedicat a la importació i exportació de productes, bàsicament amb Amèrica, que tenia el magatzem per la zona del Passeig de Sant Joan-Triomf, i de M. Jesús Vera, filla d’hisendats de Xile, que heretà terres en aquell estat austral. Segons Alexandre Galí, “la família vivia amb desembaràs i era força considerada en els medis burgesos de la ciutat”. La família era nombrosa, ja que com a mínim Joan Palau Vera comptava amb dos germans i dues germanes més.

Possiblement a causa de l’activitat i viatges dels seus pares, va cursar part del batxillerat en règim d’internat a les Escoles Pies de Barcelona. De les escoles en què cursà els estudis primaris i el batxillerat, en tenia molt mal record, especialment de la corrupció moral existent a l’internat dels escolapis. Sobre l’etapa escolar de la infància i joventut, escriví que no la podia considerar com una època de felicitat i de plàcid desenvolupament personal, “el sortir d’ella i l’entrar a la vida normal alguns hem estat els que hem pogut pronunciar les paraules de Dant al sortir de l’infern: E quindi uscimmo a riveder le stelle”.

Després del batxillerat sabem que va estar a Alemanya, però desconeixem si seguí alguns estudis reglats en aquell país. Segons Eugeni d’Ors, defensor d’una pedagogia basada en ideals i que seria professor, protector i amic de Palau Vera, la història del renaixement contemporani de Catalunya va començar el dia en què de tornada d’aquell país, “rico y artista..., dijo con decisión a su família y a su amigos, admirados, que quería ser maestro de escuela”.

A l’any 1903 vivia de nou a Barcelona i es matriculà d’alumne lliure a la Universitat de Barcelona per cursar Filosofia i Lletres, però el curs següent és traslladà a Madrid on continuà els estudis universitaris i seguí també cursos de la Junta de Ampliación de Estudios de la Institución Libre de Enseñanza, la qual volia formar elits per aixecar el nivell sociocultural d’Espanya i preconitzava una escola laica, oberta, experimental i formadora

 

 

de persones actives i ben preparades. A l’any 1906, tornava a estar a Barcelona, on havia iniciat l’aventura pedagògica establint un col·legi, anomenat Mont d’Or, i continuava com a alumne oficial els cursos que li mancaven per acabar la carrera universitària. Acabà la llicenciatura l’any 1908 i al cap de quatre anys obtingué el Grau de llicenciat en l’especialitat de Filosofia.

L’escola la instal·la en una torre al costat del baixador de la Bonanova del ferrocarril de Sarrià. S’hi podia cursar des de pàrvuls (kindergarten), primària, batxillerat, fins a estudis de cultura general i comerç, i es preparava també per l’ingrés a l’Escola Industrial de Terrassa. Arribà també a tenir internat i a donar classes especials d’idiomes estrangers. En el tema dels idiomes, Palau dominava el francès, l’anglès, l’italià i l’alemany, tasca en la qual es veié reforçat per la seva esposa Mariana Kernast, austríaca i professora de música.

La direcció de l’Escola Mont d’Or de la Bonanova, l’abandonà l’any 1911 per fundar un internat en plena natura, cap a Matadepera, l’anomenada Escola de Treball al Camp o l’Escola Mont d’Or de Terrassa, que volia aprofundir molt més en els mètodes de l’Escola Nova inspirada en les teories de John Dewey i Ovide Decroly. Per muntar l’escola de Terrassa, s’associà amb el mestre Pere Moles Ormella i també hi treballaven, entre altres professors, les respectives esposes. Els alumnes que volien cursar el peritatge industrial cursaven aquests estudis com a alumnes oficials de l’Escola Industrial de Terrassa i rebien formació complementària a l’escola de Palau Vera. Per conèixer el funcionament d’aquests internats basats en les teories escolars renovadores, havia visitat l’École des Roches a Verneuil-sur-Avre, a Normandia, dirigida per Edmond Demolins, deixeble de Le Play. Aquesta escola estava destinada a formar elits i l’educació intel·lectual anava acompanyada de formació en els camps artístics, físic, moral i social. L’observació de la natura era molt important, i això portà Palau Vera a cercar manuals estrangers sobre diferents disciplines que traduirà i publicarà l’editorial Seix i Barral, de la qual seria assessor pedagògic fins a la seva mort.

 

 

Joan Palau Vera,
pedagog i geògraf

(1875-1919)

 

Econòmicament, l’escola de Terrassa, no anava massa bé, i Palau acceptà l’any 1912 l’encàrrec de la Diputació de Barcelona per anar a Roma a estudiar el mètode Montessori. En tornar, va ser nomenat director de l’Escola de la Casa de Maternitat, on s’implantà l’esmentat mètode entre els alumnes de parvulari. Traduí les obres de la Maria Montessori i inicià una important tasca de renovació de materials escolars a través de l’editorial esmentada anteriorment. La seva relació amb la Diputació de Barcelona i amb el Consell de Pedagogia va venir de la mà del seu mentor Eugeni d’Ors, que era el secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans i persona de la màxima confiança d’Enric Prat de la Riba en temes educatius. Palau segurament coneixia D’Ors de feia anys i formava part del selecte cercle del Seminari de Filosofia que d’Ors dirigia.

 

  seguir >>>

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
30 de setembre de 2016
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat