Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

Encavalcament de l’anticlinal de Bóixols a Abella de la Conca. Del dossier de la sortida manllevem la següent explicació: “Les estructures internes de la zona de fractura indiquen un desplaçament de nord cap al sud, però les estriacions que es poden observar al bloc superior de l’estructura indiquen un darrer moviment en sentit contrari, de sud a nord, i demostren una reactivació pòstuma de l’encavalcament com a falla normal.” Foto: Rafael Giménez-Capdevila (SCG)

 

El 16 d’abril de 2016 la SCG va dur a terme una excursió per a conèixer la geologia de la Conca de Tremp i endinsar-se en el coneixement de la serralada pirinenca a través de la nova interpretació de la seva estructura geològica. Va comptar amb la inestimable ajuda del Sr. Xavier Berastegui, subdirector adjunt de geologia i geofísica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Sortint de Barcelona i després d’esmorzar a Agramunt, s’inicià pròpiament l’excursió amb una primera parada dalt del coll de Comiols, on es va poder gaudir d’una magnífica vista de la Conca de Tremp. En Berastegui inicià les seves explicacions tècniques amb una extensa introducció sobre la geologia de la serralada pirinenca a partir de la qual, els geògrafs assistents van poder constatar les diferències de concepte entre el Pirineu geogràfic i el Pirineu geològic. Damunt d’un exemplar del Mapa Estructural de Catalunya a escala 1:250.000, publicat per l’ICGC l’any 2014 i del qual és un dels autors, Berastegui ens va anar desgranant les unitats estructurals majors que es diferencien a Catalunya segons la constitució geològica del territori, aportant conceptes en alguns casos molt contraposats amb la visió geogràfica que en tenien una bona part dels assistents. Se’ns va introduir en el patrimoni geològic pirinenc, partint d’una escala petita mediterrània fins arribar a una escala molt més detallada, amb les descripcions sobre el mantell del Montsec i la Conca de Tremp.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Montaner Garcia, Carme (2016): "Sortida d’estudi a la Conca de Tremp: la nova interpretació de l’estructura geològica del Pirineu. Notícia de la sortida de la SCG (16 d'abril de 2016)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S91831.htm

 

 

Després de gairebé una hora d’explicacions i moltes preguntes per part dels assistents, l’autocar es va dirigir al petit poble d’Abella de la Conca. Aquí, per poca estona, es van deixar les explicacions geològiques per anar a visitar l’església romànica de Sant Esteve de la Conca, església que ha viscut períodes difícils pel que fa a la seva conservació, inclòs un episodi famós de robatori del seu retaule gòtic de 1375, obra de Pere Serra. Aquest retaule, després de ser exposat a l’Exposició Internacional de Barcelona el 1929 i refugiat a l’església de l’hospital de Santa Maria de Lleida durant la guerra civil, fou robat el 1972. Recuperat uns quants anys més tard, ara es conserva al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.

Abella de la Conca també es un punt important pel que fa a la geologia de la zona. Enclavat en el flanc sud de l’anticlinal esventrat de Bóixols i conegut pel congost de l’anomenat “forat d’Abella,” que vam veure des de dalt el poble, conserva a la sortida est del nucli urbà l’encavalcament d’Abella, una espectacular zona de fractura, considerada un dels punts d’observació d’aquest fenomen geològic més interessants de tot el Pirineu. Seguidament vam dinar de carmanyola al mateix poble.

Havent dinat vam tornar a pujar a l’autocar per anar fins a Salàs de Pallars per tenir una visió general de la geologia de l’anticlinal de Sant Corneli i observar els trets morfològics i els materials que formen els cingles de Pessonada per, seguidament, arribar-nos fins al Congost de Collegats. Allà, tot i la presència d’una nuvolada cada cop més espessa, vam caminar per la carretera vella fins a l’Argenteria, surgència de l’aqüífer de Pentina, on en Berastegui ens va explicar

 

 

el seu funcionament i el de les surgències pretèrites d’aquesta formació. Vam poder observar les formes i colors del paratge de l’Argenteria, glossada per Jacint Verdaguer, tal com pot llegir-se en una placa commemorativa. Es va completar aquesta parada amb una explicació detallada dels materials que formen el congost de Collegats. Al final d’aquesta petita caminada vam arribar a Morreres on vam poder apreciar el contacte entre els mantells sud-pirinencs superiors i els inferiors.

Amb aquesta parada es va acabar pròpiament la sortida de camp geològica, guiada pel Sr. Berastegui, en tot moment acompanyada per abundant cartografia geològica i un magnífic dossier molt ben documentat, preparat pel mateix guia de l’excursió.

I quan ja es posava a ploure, vam arribar a la vila de Tremp amb el temps just per visitar l’impressionant edifici del Centre de Suport Territorial Pirineus de l’ICGC i que dirigeix el propi Berastegui. Allà ens va rebre Gonzalo Rivas, responsable del centre, que ens va explicar les activitats que s’hi duen a terme i ens van mostrar alguns dels monòlits de sòls de la Conca de Tremp, d’un projecte de museu de tipologies de sòls que s’està començant a organitzar. El centre va regalar a tots els assistents un exemplar del llibre titulat: Montclús, misteriós naixement i desaparició d’un poble, coordinat per J. Rossell i publicat per l’Institut Geològic de Catalunya l’any 2010, on es parla de la desaparició d’aquest poble el s. XIV com a conseqüència d’una esllavissada produïda per raons geològiques. A partir d’aquí iniciàrem la tornada cap a Barcelona. [M. Carme Montaner]

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
17 de maig de 2016
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat