Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

 

<<< retrocedir  A l’alçada de Picamoixons, on el ferrocarril de Reus a Lleida enllaça amb la línia que ve de Sant Vicenç de Calders per Valls, agafàrem la T-742 i donàrem la volta a Valls per tornar a la N-240 i anar a dinar a l’agregat de Fontscaldes, al restaurant Cervelló, on vàrem poder menjar bé i ràpid, cosa que és ben d’agrair quan es va amb un grup nombrós i un programa cenyit. Després del cafè, sense copa ni cigar, altre cop cap al centre de Valls, observàrem tot passant les obres inacabades de l’autovia A-27, que hauria d’unir el port de Tarragona amb el de Pasaia.

A Valls ens dirigírem a l’Antic Hospital de Sant Roc, del segle XVI, al costat de la plaça del Pati, on hi ha la seu de l’Institut d’Estudis Vallencs, a la sala d’actes del qual tingué lloc una sessió acadèmica sobre els problemes de la rehabilitació del barri antic, a càrrec de Jordi Garcia i de l’arquitecta Sònia Roca, que és també presidenta de l’Associació de Veïns del Barri Antic. S’exposaren els problemes del nucli antic, que des del segle XVII havia anat incrementat la seva densitat, amb moltes cases de quatre pisos d’alçada, cosa que es traduí que en el recinte de l’interior de les muralles d’unes 12 hectàrees hi arribessin a viure de deu a dotze mil persones. S’exposà el creixement de Valls en direcció nord, a causa del problema dels profunds torrents del Catllar i de la Xamora, que rodegen bona part de la ciutat. S’exposaren els intents de reforma del barri antic, que és el que va acollir la població de les noves migracions, que constitueixen ben bé més d’una quarta part dels habitants del barri. El projecte actual de millora urbana del 2006, que va rebre un ajut de la

 

 

Generalitat dins els plans promoguts per la Llei de Barris, no consisteix tant a esponjar el barri, a base de destruir habitatges i tenir-hi superfícies buides, sinó dotar-lo de nous equipaments que el puguin fer atractiu per viure-hi i que els equipaments comportin l’establiment de noves activitats. En aquest sentit, es consideren equipaments importants el Museu Casteller, en fase de construcció, i la nova biblioteca pública de cal Creus, independentment d’algunes altres actuacions interessants a la perifèria que reforçarien el paper del nucli antic com l’institut de secundària a les antigues casernes o el recinte del convent del Carme, on recentment s’han descobert unes pintures murals. També hi ha previst que amb el temps es pugui refer l’antiga muralla de Sant Francesc, un cop s’enderroquin les cases que la tapen.

Al final de l’acte hi hagué col·loqui, i el president de l’Institut d’Estudis Vallencs ens obsequià amb una interessant guia de Valls editada per la institució. Seguidament i pel carrer de la Cort anàrem cap a la plaça del Blat on hi ha la seu de l’Ajuntament. Allà i a la seva sala de plens ens rebé el Sr. Albert Batet, alcalde de la població, que ens dirigí unes paraules sobre la situació urbanística i econòmica de la població. Després de fer referència als vallencs il·lustres, les imatges dels quals, decoren la sala, remarcà l’aprovació per tots els grups polítics del nou Pla General d’Ordenació Urbana de la població, que rebaixa la superfície urbanitzable existent amb anterioritat a l’aprovació del pla; i es referí també a l’activitat econòmica de Valls, que actualment és una de les poblacions amb menys atur

 

 

de la demarcació i que compta encara amb una sèrie d’empreses molt importants i actives, com ara Lear, dedicada a components electromecànics de l’automòbil i que compta amb uns 500 titulats superiors, o Ikea, que ha introduït a les seves naus d’emmagatzematge logístic per a tota la península, la producció de mobles les dimensions dels quals fan difícil la seva importació d’altres països.

Un cop acabat l’acte de l’Ajuntament, els membres de la Societat Catalana de Geografia disposaren encara d’una hora per fer un recorregut pel centre de Valls, que estava especialment animat per celebrar-s’hi la fira i festes de Santa Úrsula, que tenien programada per a l’endemà diumenge, la celebració castellera que enfronta esportivament les colles Jove i Vella.

De nou a l’autocar per tornar a Barcelona, se sortejaren dos exemplars de Els paisatges de l’Alt Camp, obra de Sergi Saladié, amb fotografies de Rafael López-Monné, i gentilesa de la Fundació Ciutat de Valls, així com altres materials cedits pel Consell Comarcal de l’Alt Camp. L’autocar arribà a Barcelona a l’hora prevista, després d’una jornada prou interessant i amb ganes de tornar a Miramar, un dia en què no hi hagi boira i es pugui albirar el paisatge del Camp de Tarragona [Josep Oliveras i Samitier].

 

 

 

Fotografies d'E. Bertran (SCG)

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
18 de novembre de 2015
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat