Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

Oriol Porcel, tècnic de projectes geogràfics i membre del Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser l’encarregat de dictar la conferència corresponent al mes de febrer. Va ser el dijous dia 19. Sota el títol Energies renovables i desenvolupament territorial a Mauritània: oportunitats, reptes i impactes, el conferenciant va presentar els objectius, els resultats provisionals i la tipologia de la informació recaptada fins a l’actualitat en el desplegament d’un projecte de recerca homònim (nov. 2014- juny 2015), patrocinat per Autònoma Solidària, un organisme de la UAB especialitzat en accions de cooperació envers els països menys afavorits. Mauritània cau de ple en aquesta categoria. Com va recordar Porcel en la seva exposició, el país ocupa, ni més ni menys, el lloc 150 del darrer rànquing de desenvolupament publicat per l’ONU.

La primera part de la dissertació va ser esmerçada a fer una crítica de les energies alternatives com a eines per al desenvolupament. En aquest context d’introducció general a la temàtica del projecte, Oriol Porcel va desgranar els seus punts de vista sobre un llistat de fets i situacions, el qual també es pot presentar com un reguitzell de paradoxes flagrants. Així, malgrat que l’energia és imprescindible per a una bona atenció sanitària, per a la millora de l’ensenyament, per a l’equilibri mediambiental, etc., la informació disponible sobre Mauritània, recollida a través d’una àmplia recerca participativa sobre el terreny, revela un dèficit d’inputs energètics molt gran; i això, malgrat la potencialitat del país per a produir energia eòlica i solar, a més a més de poder aprofitar la biomassa latent a la zona sud, a la sabana saheliana. En aquest darrer topant, Porcel va destacar l’eficiència energètica que hom pot trobar a l’àmbit del gènere i de la cuina, tot i que les dones són excloses de les operacions de millora energètica.

 

El consum energètic és molt baix i, sovint, projectes faraònics de cooperació internacional no han previst aquesta carència, amb resultats nefastos. El conferenciant ho va il·lustrar amb el cas de les grans inversions efectuades fa uns anys per un organisme internacional prop del riu Senegal, per al regadiu de plantacions d’arròs en concret, la pervivència de les quals es va reduir a menys de la meitat de la superfície agençada de primer antuvi, a causa del gran cost energètic que suposava el bombament de l’aigua del riu per a ser distribuïda per gravetat a les parcel·les i que els pagesos no podien assumir. El fiasco va desembocar, doncs, en un empitjorament de les condicions de vida, un procés de desenvolupament negatiu que també ha estat experimentat a altres regions africanes. Oriol Porcel hi va afegir, ben oportunament, els riscos de subversió dels ecosistemes, de la tinença de la terra i altres. De tot això, el conferenciant es preguntava: cal fer transferència de tecnologies? O bé, de cara al desenvolupament local a Mauritània, no seria millor plantejar-nos la transferència de poder?

A la segona part, Porcel va facilitar algunes dades, pinzellades potser, sobre la crua realitat energètica d’un país, amb una superfície similar a la de la Península Ibèrica per a l’equivalent de la meitat de la població de Catalunya, uns 3 milions i mig de persones, les quals estant atapeïdes, sobretot, en un grapat de ciutats situades, en la majoria dels casos, vora la costa atlàntica i a la faixa saheliana meridional. I la dada definitiva: un noranta per cent de la superfície mauritana és desert sense remei. Sobre aquesta base, el 33 per cent de l’energia consumida prové del petroli, tres quartes parts de la qual es consumida en forma d’electricitat, mentre que un 67 per cent prové d’altres productes bioenergètics, tots els quals importats. La dependència exterior és abassegadora i els dèficits de distribució, enormes.

 

La tercera i darrera part de la conferència va ser destinada a fer balanç entre possibilitats, per paradoxals que siguin, i “la crua realitat” del país, gairebé a tall de conclusions. Oriol Porcel la va titular expressivament: “barreres, limitacions i problemes dels projectes de desenvolupament energètic a Mauritània”. Com havia fet a la primera part, va espellofar diversos temes tractats amb els informants entrevistats in situ el passat mes de desembre, amb l’afegit del coneixement del país que ell mateix va adquirir al llarg d’una estada força dilatada com a cooperant, els anys 2008 i 2009. La barrera, la limitació i el problema més agut, tot alhora, de cara a l’endegament de projectes de desenvolupament energètics a Mauritània és la coexistència de dos poders: el del govern oficial, molt dèbil, poc eficient i propens al conflicte entre administracions amb funcions no prou ben definides; i, d’altra banda, el poder dels clans i les tribus tradicionals, molt poc permeable a les innovacions. Sobre aquest paisatge humà, els agents actius han de pidolar l’ajuda exterior per a subvencionar els projectes de desenvolupament energètic alternatiu, sense intervenció de l’Estat.

Les explicacions d’Oriol Porcel van ser seguides amb atenció expectant pel públic assistent a l’acte, com no podia ser d’altra manera, quan la informació facilitada és de rabiosa primera mà. Les preguntes i comentaris que se li van dirigir en acabar la dissertació en van ser bona prova. [Pau Alegre, 20 de febrer de 2015]

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre, Pau (2015): "De l'energia i el territori a Mauritània. Ressenya de la conferència d'Oriol Porcel a la SCG (19 de febrer de 2015)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S91371.htm

 

La fotografia del conferenciant és d'A. Ortiz (SCG).

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
20 de febrer de 2015
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat