Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
  Joaquim M. Puigvert en plena dissertació.
Rere seu apareix Lluís López i, més allunyat,
Albert Pèlachs. A la fotografia també hem
identificat Tomàs Vidal, Jesús Burgueño,
Miquel Jaumot, Anna Ortiz i Rosa Anna Felip.
 
 

El Parc Nacional del Montseny: el projecte de la Mancomunitat

El 1922 Jaume Bofill i Mates, l’autor de la gran idealització sobre el Montseny (La muntanya d’ametistes, 1908), on estiuejava, va presentar una moció al Consell Permanent de la Mancomunitat en què instava que el Montseny es convertís en el Primer Parc Nacional de Catalunya. Les memòries realitzades per avalar el projecte per part de destacats botànics, zoòlegs i artistes permeten analitzar els arguments en què se sustentava el projecte. En destaquen sobretot tres: (a) el fet que les parts altes del Montseny senyalaven el límit meridional de moltes espècies de la fauna i la flora centreeuropees; (b) la seva proximitat amb Barcelona feia que els seus boscos estiguessin més amenaçats que els dels Pirineus; i (c) aquesta proximitat amb la gran ciutat, al mateix temps, feia interessant el Parc des de la perspectiva educativa, del lleure i de la salut.

 

La Masia Mariona: la casa d’estiueig de Rafael Patxot

Projectada el 1926, va ser inaugurada el 1930. És un bon exemple de l’arquitectura noucentista que maldava per integrar-se en el paisatge. Rafael Patxot (1872-1964), el destacat científic i mecenes, la va encarregar a l’arquitecte olotí Josep Danés (1891-1955), el més destacat estudiós de la masia a la Catalunya dels anys vint i trenta del segle passat. L’arquitecte, per a projectar l’exterior de la casa, es va inspirar en les masies més benestants i senyorials, projectant una torre mirador i la corresponent galeria. La seva distribució interna respon, però, als paràmetres d’una luxosa i confortable torre d’estiueig pròpia de l’alta burgesia. El mateix arquitecte va projectar el bosc-jardí de 3,5 ha que rodeja la casa, vetllant en tot moment pel respecte a la vegetació autòctona.

El 3 d’agost de 1936, en plena revolució social, a l’ inici de la Guerra Civil, Rafael Patxot abandonaria la Masia Mariona per anar a Suïssa d’on ja no tornaria. A finals de la Guerra la casa seria incendiada. La casa restaria tancada fins que els néts del mecenes la cediren recentment a la Diputació de Barcelona per tal de destinar-la a Oficina del Parc Natural del Montseny i espai per a l’exposició permanent “Univers Patxot”, on es visualitzen les principals línies de mecenatge de Patxot (Obra del Cançoner Popular, Estudi de la Masia, Atles dels Núvols...). El 2006 començaria a projectar-se la seva rehabilitació. El nou equipament va ser inaugurat el 29 d’octubre de 2009.

 

<<< retrocedir  A la tarda, després de dinar, el grup es van encaminar cap a la Masia Mariona, a Mosqueroles, actual Oficina del Parc Natural del Montseny. Dos van ser els principals objectius d’aquesta visita. D’una banda, Joaquim Ma. Puigvert (professor d’Història Contemporània de la UdG i comissari de l’exposició La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona) ens va explicar les principals característiques del projecte que realitzà la Mancomunitat de Catalunya el 1922 per a convertir el Montseny en el primer Parc Nacional de Catalunya. I de l’altra, el mateix Joaquim Ma. Puigvert i Eliseu Guillamon (enginyer tècnic agrícola i projectista de jardins) ens van fer de guies, separant el grup en dos, per tal de visitar l’interior de la casa (J. Puigvert) i el seu bosc-jardí (E. Guillamon).

No ens hem pogut estar d’afegir aquests paràgrafs escrits per Joaquim M. Puigvert [vegeu requadre] perquè denoten el pes i la importància del que vam visitar. I si teniu ocasió d’anar-hi, no deixeu d’admirar els dos xiprers de l’entrada i el rellotge de sol a l’ombra. Penso que representen allò que els geògrafs no hem d’oblidar mai: la fusió de l’espai (els xiprers) i el temps (el rellotge) expliquen qualsevol espai geogràfic, però sense coneixement no es poden interpretar. Aneu-hi i pregunteu què volen dir... [Albert Pèlachs]

Fotografies de R. Giménez-Capdevila (SCG)

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
17 de desembre de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat