Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

El passat 8 de febrer la Societat Catalana de Geografia realitzà la visita al jaciment arqueològic del Born i el passeig pel barri de la Ribera. Es va creure que amb un sol grup de 15 persones, que és el màxim admès per visitar les restes arqueològiques, n’hi hauria prou, però davant la gran demanda es van haver de fer dos grups, un de matí i un altre de tarda, amb un total de 35 persones, i encara hi hagueren associats que restaren sense poder accedir al recinte, raó per la qual hi ha el propòsit de repetir el programa. També algun soci que no pogué entrar al jaciment s’afegí al recorregut pel barri.

Al matí, la visita al jaciment va ser a les deu, i en acabar aquesta, d’una durada aproximada d’una hora, s’emprengué la passejada pel barri, mentre que a la tarda es començà a les quatre pel passeig i a les sis es visitaven les restes del Born. Els itineraris seguits pel barri en els torns de matí i tarda no foren exactament els mateixos, ja que al matí es disposà de més temps. La visita al jaciment va ser conduïda per una de les guies de El Born Centre Cultural, mentre que l’itinerari i explicació del barri de la Ribera va anar a càrrec del president de la Societat.

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Oliveras, Josep (2014): "De la visita al jaciment del Born i barri de la Ribera. Resum de la conferència extramural de l'autor (8 de febrer de 2014)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S91241.htm

 

El jaciment del Born, situat sota l’estructura de l’antic mercat del seu nom, és el resultat de la capitulació de la ciutat de Barcelona en la guerra dita de Successió, i de la destrucció de bona part del barri de la Ribera per a la construcció d’una ciutadella militar, entre els anys 1716 i 1718. Per aixecar la Ciutadella, s’hagué d’aplanar el terreny, la qual cosa significà que els espais que estaven per sota del nivell bàsic establert, com era el cas del recorregut del rec Comtal i de l’antiga riereta i després claveguera del Merdançar s’hagueren de reomplir, i per tant no calia enderrocar la totalitat de les parets de les cases, i si cobrir de runa els buits que quedaven. Quan la ciutat pogué enderrocar les muralles i l’espai de la Ciutadella va ser retornat a l’Ajuntament, es va concebre la construcció a l’espai que ens ocupa d’un mercat, obra de l’arquitecte Josep Fontserè i de l’enginyer Josep M. Cornet, el qual es va inaugurar el 1876 i va continuar com a mercat de compres al detall fins l’any 1921, en què es convertí en el mercat majorista de fruites i verdures de Barcelona fins a l’any 1971, que va ser traslladat a l’actual Mercabarna, a la Zona Franca.

El desocupat mercat del Born quedà sense un ús fix i solament serví per alguns actes públics i exposicions, com la famosa de “Catalunya, la fàbrica d’Espanya”, promoguda pels professors Jordi Nadal i Jordi Maluquer i celebrada el 1981. Finalment semblà que el seu ús podia ser el de convertir-se en la biblioteca provincial de Barcelona, però justament en excavar per construir els nous fonaments aparegueren les restes del 1714, i després d’alguns dubtes i d’una campanya

 

pública per preservar-les es va decidir convertir l’espai de l’antic mercat en El Born Centre Cultural.

El jaciment arqueològic que visitàrem ocupa 8.000 m² i és només una petita part de les restes que encara queden soterrades sota les construccions i la trama urbana actual. En conjunt l’exposició permet veure part d’onze illes de cases, de nou carrers, de cinquanta-tres cases i d’un tros del rec Comtal.

El recorregut, gràcies a les explicacions de la guia, es va fer molt interessant, en poder-se observar els diferents tipus d’edificacions, les cases més antigues i les més modernes, les de petita superfície, com eren les del barri de pescadors o els casals importants com el del baró de Sant Vicenç i les cases dels Boixadors. Ben remarcable, el pont sobre el rec Comtal i l’antic carrer central que menava al Pla d’en Llull, amb els seus empedrats i els materials que aprofitaven per fer-los, com antigues rodes de molí; el carrer de Ventres, amb els indicis dels llocs on hi havia hagut passarel·les per travessar el rec Comtal; restes d’escales, pous morts i cisternes; marques al paviment per poder jugar al tres en ratlla o roderes marcades pels carruatges. Especial interès el de l’Hostal de l’Alba, la taverna de la casa Colomer, o el recinte de la casa Boixadors, on es pot observar l’espai destinat a la combustió i destil•lació del vi per transformar-lo en aiguardent, activitat a què es dedicaven els cònsols holandesos Arnold Jaeger i Johan Kies, el qual havia adquirit les vinyes i el castell de Vila-seca.   seguir >>>

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
3 de desembre de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat