Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

El proppassat dijous dia 2 d’octubre se celebrà la sessió inaugural del curs 2014-2015 de la Societat Catalana de Geografia (SCG) a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquesta ocasió, el conferenciant escollit, el qual va acceptar amablement la invitació, va ser el senyor Jaume Miranda i Canals, enginyer industrial, Dr. H. C., i director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC, ara Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC), d’ençà la seva fundació l’any 1982. L’oportunitat i la conveniència de la seva dissertació, la qual va titular Cronologia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya: l’ambició de la mesura (1982 – 2014), rau en el reconeixement de l’obra geogràfica efectuada per l’ICC durant tants anys. Un reconeixement que la SCG ha volgut manifestar en la persona del Dr. Miranda, en nomenar-lo soci honorari en el transcurs de la darrera Assemblea General del mes de juny. Tot això va ser acuradament enaltit pel Dr. Josep Oliveras, president de la SCG, en un breu parlament de presentació.

El desenvolupament del parlament del Dr. Miranda es va ajustar decididament a l’enunciat del seu títol. En efecte, ens va oferir una radiografia cronològica, detallada i completa de l’entitat de la seva direcció, enfilada encara més enrere de la data fundacional. Així, va efectuar un sentit recordatori de la prehistòria de l’ICC, dels anys que van de 1977 a 1981, “quan tot era possible”, en paraules textuals del conferenciant. D’aquest període va destacar la previsió política dels consellers del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) en encabir-hi els serveis cartogràfic i geològic, embrions de les institucions que, al capdavall, avui, van agermanades. Perquè la necessitat de mesurar

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre, Pau (2014): "Cronologia de l’ICC : l'ambició de la mesura. Resum de la conferència de Jaume Miranda a la SCG (2 d'octubre de 2014)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S91171.htm

 

Il·lustració fotogràfica de Rafael Giménez-Capdevila.

 

 

el territori i reflectir-lo en mapes era peremptòria: “tot era possible, i tot era per fer”. En són prova els continguts dels textos i la notorietat dels participants en la Jornada sobre “la cartografia al servei de les autonomies”, de l’any 1979, de la qual Miranda va glossar llargament, i amb un pessic d’emoció, la seva publicació.

És amb aquesta premissa d’amidar el territori i produir un mapa topogràfic a gran escala (1:5 000 o 1:10 000) útil per a totes les activitats econòmiques de Catalunya, des de la planificació urbanística fins a l’obra pública, que l’ICC va obrir portes al carrer Balmes de Barcelona. “I, a més a més, calia fer-ho el més ràpidament possible”. L’aplicació de les tecnologies de punta en l’observació i la representació del territori disponibles l’any 1982 va ser crucial per a reeixir en la comesa. L’any 1985 començava la publicació de la primera versió de l’ortofoto 1:5 000 de Catalunya, per rectificació de fotografia aèria captada pel mateix ICC, pas previ a la publicació del mapa topogràfic anhelat, el qual no trigaria a arribar. Altres fites de l’etapa inicial, la qual el conferenciant va allargar fins a 1989, són l’adquisició d’un reactor per a poder volar sobre tot el territori de Catalunya, l’establiment d’una mesura sòlida del geoide a Catalunya, i l’arrencada de projectes d’abast internacional, amb països sud-americans en especial.

La consolidació de les activitats de mesura del territori i de producció cartogràfica del l’ICC arribaria al llarg dels anys noranta. El conferenciant va parar especial atenció a l’any 1995, “un any crucial”. En efecte, és aleshores quan l’entitat efectua el canvi de local, desitjat de feia temps, en passar a ocupar l’edifici del Parc de Montjuïc; organitza, amb èxit complet, la dissetena Conferència Internacional de Cartografia, la qual cosa li atorga una projecció internacional molt considerable; i... obre web a Internet. Les activitats destacades del darrer decenni del segle passat es coronen amb l’establiment dels contractes programa amb el DPTOP, a partir de 1998, i la publicació de la primera edició de l’Atles Universal.

 

 

De l’any 2001 ençà, l’ICC, en paraules del seu director, ha passat decididament a una etapa de maduresa. Han estat adoptades les tecnologies de percepció remota més avançades per a un ventall d’aplicacions que no es limiten només a la producció de cartografia topogràfica. La cartografia temàtica derivada de les mesures altimètriques del LIDAR, posem per cas, és d’una varietat i precisió sorprenents. D’altra banda, l’aplicació de la càmera mètrica digital en els vols fotogramètrics ha arraconat definitivament les bobines de negatius clàssics. Tot plegat també ha permès arrodonir el programa de producció cartogràfica iniciat els anys vuitanta amb l’acabament de les primeres edicions de les sèries a escala intermèdia entre la 1:5 000 i la 1:50 000, una línia de producció que compta amb la corresponent certificació ISO. De manera que, avui, l’activitat punta en la producció de cartografia de base es dirigeix al mapa urbà 1:1 000 de Catalunya. La nova llei de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2005, procura ordenar les activitats de l’ICC en el marc d’aquesta etapa de grans canvis orientats decididament cap a Europa (INSPIRE, aplicació del nou Datum europeu, etc.).

El Dr. Miranda va cloure la seva dissertació amb un recordatori de dues seccions de l’ICC, de les quals es va doldre de no haver-les exalçat com convenia: la Cartoteca de Catalunya i la secció de toponímia i toponomàstica. De la primera va destacar el nombre de fulls i dipòsits documentals que emmagatzema, els més destacats dels quals es poden consultar a la Cartoteca Digital. La propera edició d’un nomenclàtor mundial català, la importància del qual serà comparable al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, justifica a bastament la transcendència dels treballs de la segona. [Pau Alegre]

Sobre la trajectòria de l’ICC podeu consultar la publicació en línia:30 anys de l’Institut Cartogràfic de Catalunya: l’ambició de la mesura, 1982-2012 .
En relació amb la mesura del territori, l’ICGC acaba de publicar un vídeo de to divulgatiu.

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
9 d'octubre de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat