Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

El passat 12 de març es va celebrar l’acte públic de donació per part de Montserrat Galera i Monegal, sòcia honorària de la Societat Catalana de Geografia, d’un facsímil de l’Atles Català de 1375. Es tracta d’una còpia feta en pergamí i il·luminada a mà, de l’atles sorgit del taller mallorquí dels Cresques a finals del segle XIV, que es conserva a la Biblioteca Nacional de França. La donació, feta a la Societat Catalana de Geografia (SCG), ha estat dipositada i integrada al Fons d’Art de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la institució que incardina l’esmentada societat filial.

 
 

El facsímil, realitzat a la dècada de 1950 i del qual no es coneixen pas més de 15 exemplars, ha quedat dipositat i exposat permanentment a la sala Puig i Cadafalch de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, en compliment de la voluntat expressa de la donant, per tal que pugui ser contemplat públicament.

L’acte de recepció comptà amb la presència del president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Sr. Joandomènec Ros i del president de la SCG, Sr. Josep Oliveras. Inicià l’acte, el president de l’IEC, que agraí la donació i remarcà la importància de gestos d’aquesta mena per a una entitat com l’Institut. Seguidament el president de la SCG glossà la figura de Montserrat Galera. Oliveras recordà els seus inicis de bibliotecària a la Universitat de Barcelona –molts dels presents a la sala la conegueren en aquells anys- i de com ben aviat inicià una tasca d’investigadora en el camp de la bibliografia, amb reculls bibliogràfics com el de la ciutat de Barcelona o el de Pau Vila i que, més endavant, encarà cap a la història de la cartografia on ha esdevingut una gran especialista dels mapes de Catalunya dels segles XVII i XVIII. Esmentà algunes de les seves publicacions més rellevants com l’Atlas de Barcelona o l’estudi de les vistes de A. Wyngaerde, entre d’altres. Com va dir Josep Oliveras, juntament amb la seva destacada tasca com a Directora de la Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, Montserrat Galera és un referent per a la història de la cartografia catalana.

 

La fotografia de capçalera és de C. Montaner (SCG)

 

Un cop efectuades les signatures del contracte de donació, la donant dictà una molt ben documentada conferència sobre el contingut de l’atles i la història bibliogràfica del document al llarg dels més de sis-cents anys d’existència. Montserrat Galera inicià la seva exposició amb una detallada descripció de les sis taules que formen el document, destacà les influències jueva, musulmana i cristiana que recull, així com la riquesa del dibuix, de la toponímia i les llegendes. Remarcà que l’atles no porta ni data ni autors i que haurien de passar més de quatre-cents anys per a esbrinar-los.

A partir d’aquí Montserrat Galera desgranà la història bibliogràfica del document. Després de l’entrada de l’atles a la Biblioteca Reial de França no se’n sentí a parlar mai més fins a finals del segle XVIII. El 1792, el document es restaurà i s’hi afegiren les inicials RF / NB que Galera identifica com a República Francesa / Napoleó Bonaparte, seguint els arguments dels historiadors Buchon i Tastu, que esdevindrien fonamentals per a la recuperació de l’obra. Efectivament, després d’algunes descripcions poc encertades que parlen d’una carta (mapa) en llengua castellana, els treballs de J.A. Buchon de 1838, però sobretot els treballs posteriors de 1838 i 1841 fets juntament amb J. Tastu, van ser les aportacions fonamentals. La col·laboració de Tastu, d’origen rossellonès, sembla que va ser decisiva a l’hora de fer les transcripcions de l’atles i també en la seva datació deduïda a partir del calendari astrològic. Un exemplar del treball d’ambdós, publicat el 1839, fou el donat per Montserrat Galera com a complement del facsímil. A partir d’aquí l’Atles Català deixà l’anonimat i passà a ser un document

 

mundialment reconegut, sempre més amb aquest nom –Atles Català- que li atorgà Buchon.

Montserrat Galera continuà resseguint la història bibliogràfica de l’atles ja al segle XX quan gràcies als treballs de G. Llabrés es pogué determinar l’autoria dels Cresques i les posteriors aportacions de Rubió i Lluch, Carreras Candi, Reparaz o Soldevila. També parlà de l’impuls que significà per a l’atles la celebració, el 1975, del 600 aniversari i acabà amb l’enumeració dels estudiosos actuals de l’obra com Riera, Rosselló i Pujades.

Sortosament, tota aquesta meravellosa història bibliogràfica del document cartogràfic català de més ressò mundial, es podrà llegir ben aviat a la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia i ens ajudarà a comprendre més bé com s’ha percebut en el context intel·lectual de diverses èpoques. I es podrà gaudir de la còpia del mapa a la seu de l’IEC.

La Societat Catalana de Geografia i l’Institut d’Estudis Catalans poden sentir-se molt agraïts d’aquesta donació pel fet de tractar-se d’un facsímil excepcional, però també perquè accions com aquesta, que no són molt habituals, ajuden a reforçar la tasca de difusió de la cartografia, la geografia i la cultura catalanes. [Carme Montaner]

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Montaner Garcia, Carme (2014): "Donació d’un facsímil de l’Atles Català a la SCG i IEC. Notícia de l'acte celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans, IEC (12 de març de 2014)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S90821.htm

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
2 d'abril de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat