Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

El 8 de maig de 1872 va néixer, a Sant Feliu de Guíxols, Rafael Patxot i Jubert. Tot i una prometedora carrera científica, arran de la mort prematura dels pares, als vint-i-un anys es va haver de fer càrrec del negoci familiar --una important fàbrica de taps de suro-- i de cinc germans. Malgrat les circumstàncies, va escriure dos llibres (Meteorologia catalana, el 1908, i Pluviometria catalana, l’any 1912) i va fundar i institucionalitzar el Servei Meteorològic de Catalunya, depenent de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); i, a més, va desenvolupar una important tasca de mecenatge. Patxot va morir a l’exili, a Ginebra, el 8 de gener de 1964 i, ara que es compleixen cinquanta anys de la seva mort, l’IEC ha volgut reconèixer la seva tasca amb un acte commemoratiu, el qual va tenir lloc el 20 de març a la Sala Prat de la Riba.

La primera intervenció de l'acte, obert i presentat pel Dr. Joandomènec Ros, president de l’IEC, va anar a càrrec del Dr. Manuel Castellet, membre de l’IEC i comissari de l’IEC per a l’Any Patxot, el qual va traçar una semblança biogràfica acurada de l'homenatjat, sobretot en la seva dimensió de mecenes del gènere, una preferència insòlita al primer terç de segle XX. En aquest context, Patxot va crear tres fundacions: la Fundació Montserrat Patxot i Rabell, la qual dotava anualment una noia guixolenca amb una llibreta d’estalvis perquè de gran fos independent; la Fundació Clara Jubert de Patxot, la qual atorgava anualment una ajuda econòmica a una guixolenca consistent en una assegurança maternal o una pensió de vellesa; i la Fundació Maria Patxot i Rabell, la qual oferia beques per mitjà de l’Institut Català de la Dona per a facilitar els estudis a noies catalanes sense prou recursos. En un altre ordre de coses, va posar en marxa els concursos musicals Eusebi Patxot i Llagostera, encomanats a l’Orfeó Català, i els concursos Rafael Patxot i Ferrer, encomanats a la Reial Acadèmia de Bones Lletres sobre temes d’història. Castellet va destacar la determinació de Rafael Patxot per defugir el protagonisme en les seves accions filantròpiques. Sempre ho va fer de bracet amb una fundació pública o una institució cultural de prou relleu.

 

Tot seguit, el Dr. Josep Massot i Muntaner, membre de l'IEC, va ampliar i reblar a bastament la intervenció del Dr. Castellet, en documentar i enaltir Rafael Patxot en la seva faceta de mecenes cabdal de l’Institut d’Estudis Catalans, sobretot en els anys més durs i crítics de la seva existència, durant la dictadura de Primo de Rivera i al llarg dels decennis dels anys quaranta i cinquanta del segle XX. Rafael Patxot va garantir els pressupostos necessaris per a la publicació dels llibres i les revistes produïts per l'IEC en aquelles hores baixes. Cal remarcar que sobre la relació amb l'IEC del mecenes guixolenc, el qual no va mai ser-ne membre --i no li faltaven pas mèrits acadèmics--, el pare Massot va documentar una anècdota prou reveladora. D'acord amb l'epistolari particular de Rafael Patxot, aquest va convenir amb mossèn Font i Sagué la possibilitat de crear una acadèmia científica catalana, idea la qual va arribar a Enric Prat de la Riba, qui la faria realitat en l'IEC. Tot i que Prat va ser l'únic polític del gust de Patxot, no li va seguir la veta quan aquell va encomanar la direcció del projecte a Eugeni d'Ors. Se'n va mantenir a distància. Massot mateix recordava el caràcter "poc diplomàtic i cantellut" de Patxot, per la qual cosa, el xoc de trens amb el Pantarca hauria estat gairebé inevitable.

La tercera intervenció va versar sobre la relació de Rafael Patxot amb la meteorologia i va anar a càrrec del Dr. Josep Batlló, professor de la Universitat de Lisboa. L'Observatori Català, instal·lat al terrat de casa seva a Sant Feliu de Guíxols, va ser el més avançat, tant en instrumental astronòmic com meteorològic, durant els anys de funcionament (1896-1912). El conferenciant el va descriure amb detall. En un context territorial més general, va posar de relleu la contribució de Rafael Patxot en la creació de la primera xarxa d'observatoris per tota la geografia catalana, la qual, com és sabut, aniria a parar al Servei Meteorològic de Catalunya dirigit per Eduard Fontserè, aquest sí, un bon amic. En fi, Batlló va valorar, sobretot pel que tenien d'innovació positiva, l'explicació dinàmica de les llevantades i la nova planta del mapa pluviomètric de Catalunya, dues aportacions personals de Rafael Patxot que l'acrediten com el millor meteoròleg català a cavall dels segles dinou i vint. Tanmateix, va ser en el domini de l'estudi dels núvols, a partir de 1920, si fa o no fa, on va abocar el seu mecenatge i estudi personal

 

de manera més decidida i profunda. Com oportunament va aclarir el conferenciant, la nefologia era una branca indefugible de la meteorologia dinàmica anterior a la documentació i càlcul digital, és a dir, imatges Meteosat i ordinadors. Els Atles de núvols, pagats de la butxaca de Patxot, van tenir, i encara tenen, un gran ressò internacional.

Tot això, i més, queda reflectit a l'Espai Patxot, un àmbit web dedicat al vincle de Patxot amb l'Institut, i en el llibre Rigor científic, catalanitat indefallent. Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), el qual inclou el text de les tres conferències amb una bona colla d’il·lustracions.

El Dr. Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va cloure l'acte amb unes breus paraules en les quals va destacar la voluntat de les institucions acadèmiques catalanes, amb l'IEC al capdavant, per a honorar la memòria de Rafael Patxot en la seva justa mesura. D'alguna manera, es fa realitat aquell desig expressat fa més de cinquanta anys per Josep Iglésies*, i recordat en diverses ocasions al llarg de l'acte: "no n'hi ha hagut cap de mecenatge tan vast, tan profund, tan intencionat i tan intel·ligent com el que li oferí a la cultura catalana Rafael Patxot i Jubert [...] i la part conscient de Catalunya li deu encara l'expressió de reconeixença pels seus alts mecenatges". [Pau Alegre, 21 de març de 2014]

 

 

 


(*) "L'obra i el mecenatge intel·lectual de Rafael Patxot i Jubert". Serra d'Or, V:2 (1963), p. 30-33.

La fotografia de Rafael Patxot ha estat recollida al web de l'IEC.

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2014): "Acte d'homenatge a Rafael Patxot a l'IEC. Notícia de l'acte, IEC (20 de març de 2014)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S90801.htm

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
24 de març de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat