Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 Sortida d’estudi del dissabte 26 d’octubre de 2013 al Baix Llobregat nord. Martorell
 

 

Aquesta sortida de tardor, amb calor estival, va ser seguida per vint-i-cinc associats i acompanyants que sortiren amb autocar de la plaça Universitat de Barcelona, prop de les nou del matí, per ser cap a tres quarts de deu a Martorell, que era el lloc escollit per veure el paper d’aquesta població a la seva comarca i la servitud que representa el pas de tantes infraestructures de comunicació pel congost del Llobregat.

A les deu ens trobàrem amb el soci Miquel Vives Tort, geògraf i arqueòleg, professor durant molts anys a l’institut de Martorell, que va fer la tesi doctoral sobre l’Evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix, el qual juntament amb el seu col·lega Andrés Martínez Reche ens acompanyarien tot el matí per ensenyar-nos la població. El lloc de trobada va ser l’edifici anomenat "La caserna", restaurat i condicionat recentment, que havia format part d’una antiga caserna de cavalleria projectada cap a l’any 1723 per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño (el de la Barceloneta) i pagada per l’Ajuntament de la vila per evitar allotjar les tropes en cases de particulars.

En aquest local ens atengueren els senyors Xavier Fonollosa, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Martorell i responsable d’urbanisme, i Rodrigo Alaminos, arquitecte i cap de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament. Després d’una breu introducció del primer, el senyor Alaminos ens mostrà per mitjà de diferents fotografies aèries de la població el paper geoestratègic de Martorell com a lloc de pas per la vall del Llobregat entre el sud i el nord del país, i entre el Vallès i les

 

 

comarques meridionals de la depressió del Prelitoral, seguint la falla per on discorre el riu Anoia.

La seva exposició s’inicià mostrant-nos la situació de Martorell en els anys cinquanta del segle passat per mitjà d’una fotografia aèria de l’anomenat “vol americà”. La vila tenia entre cinc i sis mil habitants i es veia perfectament com la morfologia urbana estava formada per un carrer camí que sortia del Pont del Diable i anava cap a l’Anoia i uns altres carrers més o menys paral·lels al primer que seguien la topografia, i uns estrets i petits passatges perpendiculars als anteriors i costeruts que unien els carrers. Al costat del poble i dels rius les hortes, i més enllà de l’Anoia, tot vinya. En el decenni dels seixanta es creà a la zona propera a les estacions (la dels Ferrocarrils Catalans i la de Martorell Enllaç de RENFE) i Llobregat amunt el polígon industrial de la Torre, que permeté la instal·lació de la Solvay i altres indústries. La principal via de comunicació era la Nacional II, que travessava la població pel carrer del Mur i que aviat es convertí en una important barrera entre la Vila on hi ha l’Ajuntament i el barri de la Mina. A l’altra banda de la Nacional II i passat l’Anoia s’hi construí l’Hospital Psiquiàtric, ara Hospital comarcal, i entre la vila vella i el riu aparegueren els primers blocs de pisos “socials”.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Oliveras Samitier, Josep (2013): "Martorell i el sector nord del Baix Llobregat. Ressenya de la sortida d'estudi a la Societat Catalana de Geografia, SCG (26 d'octubre de 2013)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S90641.htm

 

 

Una altra etapa mostrada també amb les corresponents fotografies aèries és la dels anys 1990 en què la vila ja té uns deu-dotze mil habitants. Aleshores és quan sorgeixen barris a l’altra banda de l’Anoia, en el sector anomenat el Pla. Un dels primers nous polígons d’habitatges va ser l’anomenat Buenos Aires, amb torres palafítiques de dotze pisos d’alçada. A aquest barri en seguiren altres com el del Torrent dels Llops o el del Camí Fondo. Cada barri amb les seves característiques tipològiques diferents dels altres, i les dotacions d’equipaments i mancances pròpies del moment. Especial interès urbanístic té el barri del Camí Fondo amb una xarxa de trànsit per a vianants separada de la de vehicles i amb espais comercials separats de la via pública. Dins l’àrea del Pla també es va configurar un primer eixample tipus ciutat-jardí, però a poc a poc diferents modificacions del planejament l’han transformat en un trencaclosques, amb edificis de planta baixa i cinc pisos, al costat d’habitatges unifamiliars. Els diferents barris tenen uns paràmetres que corresponen a la legislació i ordenances vigents en matèria d’habitatge de l’època en què foren concebuts. La ciutat es construeix com un collage, a l’igual que altres eixamples del segon cinturó metropolità. Aquest auge constructiu va tenir també a veure amb la construcció i posada en funcionament de la factoria SEAT a Martorell a començaments dels noranta.  seguir >>>
 

Les fotografies d'acompanyament
del text són de J. Oliveras (SCG).

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
9 de desembre de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat