Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

Pilar Riera ensenyà una mostra de materials manuscrits del professor Lluch -ara la immensa totalitat d’aquests documents són en dipòsit a la Cartoteca de Catalunya- per il·lustrar la minuciositat i polidesa de la seva manera de fer, per demostrar una metodologia basada en l’anàlisi empírica, per destacar el rigor del seu treball, per deixar palesa la preocupació que les propostes elaborades tinguessin repercussió més enllà del gabinet i per explicitar l’opció política de estendre la recerca a tots els Països Catalans. Conclogué dient que l’objectiu darrer de la investigació era fornir d’informació geogràfica la presa de decisions a l’entorn d’una nova divisió territorial.

El segon dels ponents a parlar fou Ricard Pie, que ho féu en representació de la SCOT. El professor Pie tractà de la progressiva apropiació de l’urbanisme de part dels arquitectes, un procés contrari a la línia de pensament d’Enric Lluch, que estava per l’estudi pluridisciplinar de les qüestions territorials. En aquest sentit, destacà el gran encert del Congrés de Cultura Catalana (CCC) en encarregar a Enric Lluch i Manuel Ribas Piera l’organització de l’àmbit VIII, els quals actuaren plegats guiats per la voluntat d’implantar un nou ordenament territorial que permetés de desenvolupar un model econòmic que corregís els desequilibris territorials.

Pie recordà com una de les herències del CCC fou la conversió del seu àmbit VIII en la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, a proposta d’Enric Lluch, convençut com estava de la conveniència de continuar les tasques endegades i de la importància de l’empara de l’Institut d’Estudis Catalans. Recordà, així mateix, la necessitat de vèncer algunes

 

Dijous 14 de novembre de 2013, a prop de fer un any del traspàs d’Enric Lluch, les dues societats filials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a què pertanyé, la Societat Catalana de Geografia (SCG) i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), de conjunt amb l’Associació Catalana de Ciència Regional (ACCR), li van dedicar un acte en recordança, que aplegà una nombrosa concurrència entre la qual no faltava la família Lluch, encapçalada per Montserrat Galera. I ho van fer posant de relleu la figura científica de Lluch a través d’un fil conductor, la planificació territorial. Per això, l’acte celebrat a la sala Pi Sunyer de l’IEC, duia per títol El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i ordenació territorial de Catalunya. Sota la presidència del Dr. Josep Gonzàlez-Agàpito, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS), de la qual Lluch era membre emèrit, les persones encarregades de glossar-ne l’aportació científica foren tres que el conegueren prou bé, perquè hi treballaren de costat: la geògrafa Pilar Riera Figueras, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona; l’arquitecte Ricard Pié Ninot, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (Universitat Politècnica de Catalunya), i el geògraf Jesús Burgueño Rivero, professor de la Universitat de Lleida.

El professor González-Agàpito, historiador de l’educació, presentà l’acte i abans de passar la paraula als ponents destacà la importància

 
La fotografia de la mesa és d'E. Bertran (SCG).

 

d’Enric Lluch a l’hora de repensar la geografia com a ciència social i palesà que més enllà de ser un científic eminent va ser un home savi i compromès, amb la llengua, la cultura i la societat catalanes. Posà de relleu la llarga trajectòria docent de Lluch, guiada sempre per l’ideal kantià que allò que mena l’ésser humà a la maduresa és la capacitat d’observar la llei i de pensar pel seu compte.

Qui primer enraonà fou Pilar Riera i ho féu en representació de l’ACCR. La professora Riera abordà la figura de Lluch des de la seva perspectiva d’investigador de les estructures territorials de Catalunya, la que donaria lloc al llibre Evolució de les àrees de trànsit dels autobusos de línia a Catalunya (1934-1964), primer, i la referida a les àrees funcionals de Catalunya, després. A través dels records que conservava de la realització d’aquests treballs i de l’anàlisi de diversos continguts seus, destacà com Enric Lluch no es lligava mai a una escola metodològica, sinó que romania sempre receptiu a nous corrents de pensament, la qual cosa li permetia de mantenir una actualització permanent de tot allò que es publicava a casa nostra i a fora.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Bertran González, Enric (2013): "El paper d’Enric Lluch en el debat sobre l’organització i ordenació territorial de Catalunya. Ressenya de dels parlaments de Pilar Riera, Ricard Pié i Jesús Burgueño a la Societat Catalana de Geografia, SCG (14 de novembre de 2013)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S90611.htm

 

reticències institucionals, atès el caràcter transversal i militant de la Societat constituïda el novembre de 1979 i els primers president i vicepresident, Manuel de Solà-Morales i Enric Lluch, respectivament.

El darrer d’intervenir fou Jesús Burgueño, vicepresident de la SCG, que s’ocupà del darrer Lluch, el que ell havia conegut professionalment, de l’any 2000 ençà. Ho féu a partir de la contribució del geògraf homenatjat al debat de l’organització territorial, que establí en tres categories: la generosa aportació documental, la fidelitat al llegat republicà i la racionalitat en els plantejaments. Burgueño parlà des de l’autoritzada posició d’haver compartit amb Lluch experiència personal i científica com a membres de la comissió encarregada d’elaborar l’Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya (popularment, Informe Roca).

El professor Burgueño destacà la independència de criteri d’Enric Lluch en una comissió on tot i ser representant del PSC-CpC sempre exercí de lliurepensador; posà de relleu la fermesa en la defensa de les seves posicions, servant sempre un gran respecte per les persones que es movien en camps oposats; i la flexibilitat en acceptar propostes noves, sempre que un no fes taula rasa amb la divisió territorial de 1936. Jesús Burgueño acabà la seva al·locució recordant la presència d’Enric Lluch a la reunió de la comissió, molt poc després que ETA assassinés el seu germà Ernest, perquè, tal com ell mateix digué, si el govern del seu país li havia encarregat una feina ell no podia deixar de correspondre-hi. Valgui això com a prova del seu compromís. [Enric Bertran]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
16 de novembre de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat