Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

 

 

 

 

 
La notícia de la conferència de G. de Reparaz va aparèixer a La Publicitat el 24 d’abril de 1938, p. 3. No anava signada. Ha estat exhumada en el decurs del repàs sistemàtic dels continguts d'aquest diari efectuat per E. Bertran.

 

 

En la darrera sessió celebrada a la Societat Catalana de Geografia [dilluns 4 d’abril de 1938], el senyor Gonçal de Reparaz (fill) féu una comunicació sobre el tema L’interior de l’Àsia als mapes medievals catalans.

[Hi] Exposà les característiques de la representació de l’Àsia en els últims segles de l’edat mitjana. Document essencial és l’Atlas Català d’Abraham Cresques, enviat al rei de França el 1381; i molt notable és també un altre mapa, fet a Mallorca, si bé probablement d’autor italià: el d’Angelino Dulcert, datat el 1339. En general els cartògrafs de Mallorca -jueus en llur majoria- aprofitaven les informacions que rebien per mitjà de llurs coreligionaris, viatgers per la Mediterrània, i que es trobaven en contacte amb els traficants de les terres de l’Àsia.

El mapa de Dulcert, que es troba a la Biblioteca Nacional de París, comptava sens dubte amb un tercer full enganxat a continuació i cap a l’est dels dos que es conserven, cosa que el senyor Reparaz pogué demostrar amb arguments convincents. En aquest tercer full devia figurar l’Àsia dibuixada amb precisió sorprenent, si hem de jutjar per la part que ens n’ha quedat. Crida particularment l’atenció l’exactitud amb què es representada la mar Càspia, la representació de la qual degenera en els mapes posteriors i que els cartògrafs tardaren tres segles fins a tornar a traçar-ne amb exactitud els seus contorns.

En suma: l’escola cartogràfica mallorquina féu donar un gros pas cap al coneixement de l’Àsia.

El senyor Armando Cortesão, docte tractadista de la cartografia portuguesa, que assistí a la reunió, féu atinats comentaris adients al tema.

Clogué la sessió el president, senyor Pau Vila, donant compte de les darreres publicacions d’interès geogràfic sobre el nostre país: “Bibliografia de la Meteorologia Catalana,” per Marià Capmany (publicació del Servei Meteorològic de Catalunya), i “Zur Morphologie und Geographie der Cerdagne in den Ostpyrenäen,”per F. Nussbaum.

 
 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
12 de setembre de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat