Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

 

 

 

 

La lectura i el debat de les aportacions tindrà lloc al Palau del Lloctinent (Arxiu de la Corona d’Aragó) carrer dels Comtes 2, els tres matins, de dos quarts de deu fins a dos quarts de dues, i a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (Sala Gran, quart pis) carrer de Montalegre 6, la tarda de la primera jornada, de dos quarts de cinc a dos quarts de set.

Informació resumida del tríptic divulgador
Accés gratuït; cal inscriure's mitjançant la tramesa d'un missatge a l'adreça gehcmapa@gmail.com fins el 27 de setembre del 2013, fent constar les dades personals i la indicació de si s’assistirà al taller.
Comitè organitzador: Concepción Camarero, Joan Capdevila, Meritxell Gisbert, Carme Montaner, Francesc Nadal i Ramon J. Pujades.
Comitè científic: Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia.

 

 
Barcelona, 2, 3 i 4 d'octubre

Organitzat pel Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia i l'Arxiu de la Corona d'Aragó

 
Les ciutats han estat objecte d’acurades representacions cartogràfiques des de l’antiguitat tal com ho palesa l’ extraordinària Forma Urbis Romae del segle primer de la nostra era. Caldrà esperar, però, a mitjan segle XV perquè la representació cartogràfica de la ciutat esdevingui, de nou, una destacada activitat cartogràfica a Europa occidental.

A la península Ibèrica la cartografia urbana va rebre una forta embranzida durant el segle XVII. Una bona part d’aquesta cartografia va ser obra, des d’aleshores i fins a mitjan segle XIX, de cartògrafs militars d’exèrcits diversos. Uns cartògrafs que, davant l’ extraordinari desenvolupament experimentat des de finals del segle XV tant per l’artilleria com pels sistemes defensius de les ciutats europees, es van veure obligats a posseir un coneixement cada cop més detallat de l’espai urbà.

D’altra banda, a partir de mitjan segle XVIII tant els ajuntaments com diversos organismes civils de l’Estat van començar a tenir un protagonisme creixent en l’elaboració de cartografia urbana (cartografia cadastral, plànols d’alineació urbà...). Un protagonisme que esdevindrà clau durant la primera meitat del segle XIX arran del triomf de la Revolució Liberal i que donarà lloc a la confecció d’una cartografia molt detallada de l’espai urbà, adreçada a resoldre els múltiples problemes que generava un creixement urbà incessant (projectes generals d’urbanització, plànols de sanejament del subsòl...).

En aquest col·loqui s’intentarà conèixer millor l’abast de la cartografia urbana realitzada durant aquests segles, les causes que la motivaren, els cartògrafs i les institucions implicades en la seva elaboració, així com les tècniques i el llenguatge cartogràfic emprats. Un coneixement que entenem constitueix una eina de gran interès per aquells geògrafs, arquitectes, urbanistes i historiadors interessats tant en el coneixement de la història de la cartografia com en el de les transformacions del paisatge urbà.

 

 

 

 

Ponències i comunicacions d'Andrés Aristegui Cortillo (Instituto Geográfico Nacional), Bertrando Bonfantini (Politecnico di Milano), Jesús Burgueño (Universitat de Lleida), Concepción Camarero (Universidad Autónoma de Madrid), Joan Capdevila Subirana (Instituto Geográfico Nacional), Miquel Corominas Ayala (Universitat Politècnica de Catalunya), Amparo Ferrer Rodríguez (Universidad de Granada), Margarita Galcerán Vila (Universitat Politècnica de Catalunya), Joan Ganau (Universitat de Lleida), João Carlos Garcia (Universidade do Porto), Laura García Juan (IULCE), Antoni Ginard Bujosa (Universitat de les Illes Balears), Meritxell Gisbert Traveria (Universitat de Barcelona), Marina López Guallar (historiadora), Ángel Martín Ramos (Universitat Politècnica de Catalunya), Carme Montaner (Institut Cartogràfic de Catalunya), José Ignacio Muro Morales (Universitat Rovira i Virgili), Francesc Nadal (Universitat de Barcelona), José Antonio Nieto Calmaestra (Universidad de Granada), Alexandre Nobajas (University of Leicester), Miguel Nogueira (Universidade do Porto), Luz Rodríguez Olivares (Arxiu de la Corona d’Aragó), Vicenç M. Rosselló i Verger (Universitat de València), Francisco Taberner Pastor (Universidad Politécnica de Valencia), José Luis Urteaga (Universitat de Barcelona), María Jesús Vidal Domínguez (Universidad Autónoma de Madrid) i José Luis Villanova (Universitat de Girona).

El col·loqui es complementa amb dos tallers, un dedicat a l’anàlisi geomètrica i un altre a la georeferenciació de cartografia urbana històrica. Els tallers volen ser molt pràctics. Es treballarà amb exemples concrets i s’emprarà programari lliure. Estan pensats per a tot aquells que, sense tenir grans coneixements de sistemes d’informació geogràfica, poden trobar útil aquest tipus de manipulacions pels seus estudis. Tindran lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (Aula 315, tercer pis ) carrer de Montalegre 6, la tarda de la segona jornada de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit.

 
 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
28 d'agost de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat