Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

 

Dimarts 4 de juny de 2013, es féu a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) un homenatge al professor Enric Lluch i Martín (1928-2012), membre emèrit d’aquesta acadèmia, adscrit a la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS), traspassat feia justament mig any. L’acte se celebrà a la sala Prat de la Riba, gairebé plena, organitzat conjuntament per aquesta institució, la Societat Catalana de Geografia i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori -filials de l’IEC-, el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Associació Catalana de Ciència Regional.

Presidí l’acte el president de l’IEC, Salvador Giner, qui abans de passar la paraula als ponents destacà la modèstia extraordinària i la voluntat ferma d’Enric Lluch, facetes que de conjunt el van dur a no voler figurar gens ensems que a ser present arreu, al llarg d’una trajectòria vital i científica exemplars.

 

 

L'acte es pot veure a
la videoteca de l'IEC:
 

 

 

El primer dels ponents fou Ferran Sancho, rector de la UAB, que posà de relleu el compromís de l’homenatjat amb la Universitat, des de la seva implicació en el projecte fundacional de la UAB, concebuda com una institució autònoma, democràtica i socialment compromesa, passant pel seu paper destacat en la redacció del Manifest de Bellaterra de 1975, en defensa dels esmentats principis, fins al seu paper capdavanter en l’obertura de la geografia als nous corrents metodològics de la segona meitat del segle XX, així com en la incorporació a aquesta àrea del saber d’enfocaments que integraven diverses disciplines científiques. La intervenció del rector, volgudament breu, acabà destacant la gran coherència i perseverança d’Enric Lluch en la defensa indestriable d’aquests valors.

El segon i darrer dels parlaments fou el d’Oriol Nel·lo, molt més llarg i aprofundit, tal com corresponia a qui començà per declarar-se deixeble de l’homenatjat, com a mostra de gratitud envers qui li havia ensenyat l’ofici de geògraf, al temps que li feia llegat d’esperit de rigor i honestedat. El professor Nel·lo, presentat en la seva condició de membre de la SFCS, encetà la intervenció establint un seguit de paradoxes sobre Enric Lluch a manera de pistes per als que sens dubte en el futur abordaran aquesta figura en llurs recerques: una llarga trajectòria acadèmica sense vinculació estable amb cap universitat, la fama de persona àgrafa de qui escriví i ensenyà

 

 

La sala Prat de la Riba en el transcurs de l'acte;
foto d'A. Pèlachs (SCG).

a escriure, la formació d’investigadors sense dirigir tesis doctorals, el fet de no publicar mai un llibre com autor únic malgrat dirigir una editorial geogràfica d’influència cabdal, i un ferm compromís cívic i polític que s’allunyava dels honors tant com podia.

L’al·locució d’Oriol Nel·lo s’orientà a parlar d’Enric Lluch com a pedagog, una faceta desenvolupada en gran nombre d’institucions, a més de la Universitat, on sempre sabé conjugar una oratòria amorosida, amb l’ús precís del verb i el respecte intel·lectual cap a l’auditori. Nel·lo utilitzà quatre lliçons de Lluch com a fil conductor d’una exposició que repassà l’obra i la trajectòria pedagògica de l’homenatjat. La primera fou la de les conferències dictades a la Universitat de Liverpool en 1958, on Lluch esdevingué una baula més d’una cadena d’il·lustres personatges (Soldevila, Triadú, Carbonell i Fontana, entre d’altres) que hi feren de lectors. Aquesta fita donà peu a parlar dels anys de joventut, de la qual destacà el fet de pujar en una família amb valors democràtics i catalanistes i una formació acadèmica complexa -dins i fora de la Universitat-. Aquestes conferències literàries angleses, que mostraren els canvis de la societat espanyola, foren el preludi de l’enfocament de l’estudi de les ciències socials com un tot interconnectat.  seguir >>>

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
6 de juny de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat