Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Martí Boada i Juncà: Estiu : caminar mirant. Notes de camp. Barcelona: Laertes, 2016 (Laertes Català, 39); 136 p. ISBN 978-84-16783-10-6.   Entrevista de S. Bennasar : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

Entrevista a l’autor, arran la presentació del llibre, per Sebastià Bennasar (Vilaweb 25.02.2017).

Afirmeu que esteu en contra de l’intervencionisme administratiu…
Sóc crític amb el control administratiu més enllà d’allò que és desitjable. Ens hem autoimposat una societat en què l’individu ha perdut la capacitat de ser lliure. Si Darwin entrés ara amb el Beagle al port de Barcelona, l’executarien allà mateix. El control és desproporcionat i em preocupa una societat amb tanta tutela. Com a ciutadà lliure, sento molt aquesta coerció, aquesta necessitat de papers per a tot que ens aboca a un neoestalinisme amable. I a més a més, et trobes cada funcionari! N’hi ha de facilitadors i de dificultadors, i aquests abunden i si en trobes un, ja has begut oli per fer el que sigui. Tenen més poder que els polítics i tot.

Definiu el paisatge com una mescla de la història natural i de la història social.
És que és un híbrid. S’ha acabat aquella separació entre natura i home, això és dretà. Per llegir qualsevol paisatge has d’incorporar l’element social. Hi ha qui reclama un retorn al Paleolític, això és asocial. Hem de fer les

 

coses bé per recuperar el paisatge. Si volem tenir ous no podem fotre la gallina a la cassola, i aquí hi hem fotut la gallina, el gall i el de més enllà. I passa igual amb els boscos i amb la pesca, hem de retirar només l’excedent. Però és clar que el paisatge és una mescla de les dues coses.

Dieu que ‘cada runa rural és una patacada per a mi, és l’ensorrament d’una cultura‘.
És que en la runa no veiem només el mas o la barraca perduts, sinó que s’ha ensorrat una cultura centenària, s’ha fos. I tinc aquest sentiment d’enderroc cultural.

És la part més trista del llibre.
És que hem enviat la història d’homes i dones a la necroesfera del sistema, que s’ho ha menjat tot, i hem perdut un coneixement empíric que no hem incorporat i que la postmodernitat s’ha perdut.

Va ser arribar els hidrocarburs i començar el despoblament de 700 masos del Montseny…
Sí, han desaparegut pràcticament tots. En queda algun amb alguna família envellida, però no n’hi ha cap com els d’abans. I està relacionat amb els hidrocarburs per contraposició a l’activitat forestal, ja que

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
18 d'abril de 2017
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat