Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Montserrat Cuxart: El camí dels normands. Del mont Gargano al Mont-Saint-Michel. Barcelona: Editorial Alrevés, 2013; 249 p. ISBN 978-84-15900-27-6.   Ressenya d'E. Bertran : 
pàg.    1  ·  2 
 

El duc de Normandia Guillem el Bastard va deixar enrere tan indecorós renom en vèncer el rei Harald, darrer monarca anglosaxó, a la batalla de Hastings (1066) i ser coronat rei d’Anglaterra. A partir d’aleshores fou conegut com el Conqueridor, apel·latiu més favorable a qui havia de formar part d’una tradició monàrquica mil•lenària, només truncada per algunes revolucions. Però tot això és història d’Anglaterra i no té massa a veure amb el tema d’aquest llibre. Aquí es parla d’uns altres normands, aventurers poc coneguts, que van fer cap Itàlia, atrets pels relats d’aquella terra de “mel i llet.” El Camí dels normands relata l’aventura dels normands del llinatge Hauteville, que arribaren a consolidar un regne al mezzogiorno, aplegant les terres del sud de la península italiana i l’illa de Sicília. La seva època abasta un segle i mig si fa o no fa, des dels temps de Robert Guiscard (1015-1085), duc de Pulla, fins a la mort de Guillem II el Bo (1155-1189), rei de Sicília.

Val a dir, d’entrada, que el llibre de la consòcia Montserrat Cuxart no és un assaig històric, tot i el rigor amb què hi són exposades les dades, sinó un llibre de viatge. S’hi narren els viatges realitzats per aquesta geògrafa de Cornellà de Llobregat (a voltes acompanyada per Elena Blanco, Remei

 

Cuxart, Olga Rivaud o Pepi Segura) durant els estius de 2010 i 2011. Com és obligat en una obra d’aquesta mena, es para atenció a una gran diversitat d’aspectes temàtics, perquè es tracta de copsar i transmetre la imatge del país. Ací les fotografies de l’autora ens semblen escasses, ensems que el blanc i negre no fa justícia a la perícia que li coneixem (ben segur que les limitacions editorials ens en donarien raó). Al capdavall, res millor que definir l’obra com un relat geogràfic, oi? Vegem-ho, doncs!

Després d’un pròleg, titulat Silenci sorprenent, on es palesa l’escàs interès de cronistes i historiadors per les gestes dels normands Hauteville i d’un arbre genealògic d’aquesta nissaga, imprescindible per situar els personatges que se succeeixen en el text, apareix un primer mapa (aquest i els successius són dibuixats per l’arquitecte Antonio Pérez). S’hi marca el recorregut de Cuxart per la Campània i la Pulla, des de Nàpols a Tàrent, passant pel Mont Gargano, Bari i Bríndisi. Al llarg de set capítols, un pot resseguir l’empremta de Robert Guiscard, ensems que llegir relats de llegendes i centres de pelegrinatge, descripcions geogràfiques, històriques i arquitectòniques, que alternen amb referències literàries i fins i tot cinematogràfiques.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
30 de juny de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat