Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Josep Iglésies i Fort: Distribució comarcal de la població catalana a la primera meitat del segle XVI. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 1957; 31 p.   Ressenya de S. Llobet (1958) : 
pàg.    1  ·  2 
 

Als arxius catalans hi ha una sèrie de documents fonamentals per al coneixement de la població del Principat a l’edat mitjana i principis de la moderna que són poc coneguts. Dos dels corresponents al segle XIV foren publicats fa anys, un per Pròsper de Bofarull i l’altre per la Real Academia de la Historia. Referències parcials se n’hi han fet moltes, però un estudi de conjunt encara no havia estat publicat. Personalment nosaltres teníem llesta força feina en aquest sentit, que no anà a més per mor de no interferir amb els estudis també molt avançats de Josep Iglésies, qui n’acaba de publicar un resum a la Societat Catalana de Geografia, amb el títol que encapçala aquest article.

En aquesta història de la població, els còmputs emprats són els fogatges corresponents als anys 1497, 1515 i 1553, l’elaboració estadística dels quals no ha estat cosa fàcil per tal de poder comparar-ne les dades d’uns i altres, ja que les divisions efectuades en cadascun dels fogatges han estat sempre diferents. Dintre de la poca exactitud estadística de l’època, tot afegint-li algunes omissions que ha pogut observar en els originals utilitzats, Iglésies calcula que la població de Catalunya per l’any 1497 era de 63.234 focs o llars, de 66.489 l’any 1515 i de 72.318 l’any 1553. Si un calcula cinc habitants per llar, xifra promig generalment acceptada, tindrem una població de 316.170 persones pels darrers anys del segle XV, 332.445 a començament del segle XVI i 361.590 pel 1553.

 

Si comparem aquesta població amb l’actual, que és aproximadament de 3,5 milions, hom pot veure que el canvi esdevingut és grandiós, cosa natural i coneguda de tothom per altra banda. Si en aquests moments la densitat és si fa no fa de 110 habitants per quilòmetre quadrat, era de menys de nou per la mateixa unitat de superfície l’any 1497: de 9,5 en xifres aproximades en 1515 i 10,6 habitants per quilòmetre quadrat en la Catalunya estricta, és a dir, sense el Conflent i el Rosselló, l’any 1553. El progrés fou gradual a través d’aquest període, almenys en la Catalunya peninsular, ja que a la que restà de sobirania francesa hi hagué una certa decadència d’ençà d’aleshores. En el treball de referència no hi ha notícies sobre la causa d’aquesta disminució i se’ns escapen a nosaltres les raons d’aquesta davallada, que equivalia a 1.192 cases en el decurs d’aquests 56 anys, en la Catalunya que anomenem francesa.

A part dels voltants de Barcelona, que comptava, amb la ciutat (seguint l’extensió de l’actual comarca del Barcelonès), 220 habitants per quilòmetre quadrat, les comarques més poblades eren el Tarragonès, amb 26 habitants per unitat quilomètrica, l’any 1553; el Baix Empordà amb 22,5 i el Gironès amb 21,5 habitants per quilòmetre quadrat. La regió menys poblada eren el Pallars, el Berguedà i l’Alt Urgell, la comarca del Montsià, al sud de Tortosa. que tenia només de quatre a cinc habitants per la mateixa unitat de superfície.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
17 de febrer de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat