Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Martí Boada i Juncà (dir.): Patrimoni natural de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2013 (Patrimoni de Catalunya); 302 p. ISBN 978-84-412-1954-0.   Ressenya de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

L’any 2006, Enciclopèdia Catalana (ECSA) va publicar una sèrie de tres llibres il·lustrats, la qual era una col·lecció raonada de monografies dedicades als indrets naturals i els monuments catalogats per la UNESCO com a “Patrimoni de la Humanitat” arreu del món, des de 1972 fins al moment de la preparació i redacció de l’obra. Del conjunt de llocs i obres aplegats en aquells llibres, n’hi havia ben bé una dotzena de localitzats als Països Catalans. Ara, seguint uns criteris semblants als que utilitza la UNESCO per a determinar els indrets i monuments que mereixen ser adscrits al “Patrimoni de la Humanitat”, ECSA enceta un programa de publicacions, sota el lema més general de “Patrimoni de Catalunya”, les quals procuraran inventariar els béns patrimonials de caràcter natural i monumental, el valor dels quals superin de llarg l’interès local i siguin susceptibles d’esdevenir béns de valor universal. Concretament, la col·lecció “Patrimoni de Catalunya” constarà de tres títols, Patrimoni Natural de Catalunya, Patrimoni Monumental de Catalunya. De la prehistòria a l’edat mitjana i Patrimoni Monumental de Catalunya. Del Renaixement al segle XX. L’editorial confia treure’ls al carrer dintre de l’any en curs -el que comentaré va sortir a la primavera- i seran dirigits per prestigiosos especialistes.

 

El primer volum de la col·lecció, el dedicat al patrimoni natural, inventaria setanta-nou indrets de Catalunya, Andorra, la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent, tots ells d’un interès paisatgístic fora de dubte. El tret més evident d’una majoria aclaparadora dels llocs seleccionats és la seva localització en un entorn muntanyenc. És natural, doncs, que la classificació de les monografies de cadascun s’avingui prou bé amb les unitats de l’estructura del relleu de Catalunya proposada per Lluís Solé Sabarís fa més de mig segle. Als “Pirineus” axials, des d’era Artiga de Lin fins a la serra de l’Albera, s’han reconegut dinou indrets destacables d’acord amb l’objectiu de l’obra. Als “Prepirineus”, la col·lecció és de disset paratges. En la mateixa seqüència d’est a oest, la desfilada va del Montsec d’Ares i el congost de Mont-rebei fins a l’Alta Garrotxa. Vuit són els indrets classificats a la unitat orogràfica del “Sistema Transversal”, més concretament, dels massissos del Puigsacalm i el Collsacabra, la zona volcànica olotina i l’apèndix de l’estany de Banyoles. Les unitats de relleu clàssiques de les serralades Litoral i Prelitoral, amb les seves depressions associades, han estat agrupades en una categoria titulada “Sistema mediterrani”, amb vint-i-cinc àmbits arrenglerats des de les Gavarres i la serra de

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
30 d'agost de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat