Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Miquel Faig i Aumallé; Margarida Castañer i Vivas (*) : La Garrotxa. Medi natural, estructura econòmica i equipaments socials. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1983 (Catalunya comarcal); XV + 324 p. Pròleg de Joan Hortalà i Arau. ISBN 84-7231-912-1.   Pròleg : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5  ·  6 
 

Els factors històrics tenen un pes irrenunciable. També els polítics i els culturals. I al seu torn els naturals, ambientals, climàtics, etc... Però avui és la circumstància econòmica o, si voleu, socioeconòmica, la que dóna un major sentit operatiu a la comarca.

Dins de les consideracions relatives a l’economia espacial i pel que fa a aquest context, la teorització acadèmica permet de distingir entre l’espai com un marc d’anàlisi i l’espai com un objecte d’anàlisi. L’espai dimensional – com a continent – és el quadre on es despleguen els esdeveniments. Es tracta d’un espai definit per una forma i una situació geogràfiques determinades, amb les corresponents consideracions com a descripcions de les activitats i unitats que hi són localitzades. En canvi, l’espai operacional – com a contingut – és aquell en el qual hom centra el seu interès en la mateixa naturalesa espacial dels fenòmens i de les relacions. Es tracta, en aquest cas, de la consideració de l’estructura dimensional, tot cercant-hi l’explicació dels elements del sistema de contingut espacial.

El primer tipus d’anàlisi es fonamenta en la divisió de l’economia dimensionalment global en sotssistemes geogràfics més reduïts a fi d’extreure’n les característiques, tant des de la perspectiva de l’espai com des d’una perspectiva temporal. L’altre tipus d’anàlisi, bo i partint d’aquestes delimitacions i caracteritzacions, pretén d’establir uns nexes causals per a la respectiva instrumentació de polítiques.

 

Des del punt de vista dels treballs pràctics, es fa difícil – si no s’estableixen certs pressupòsits – una separació nítida entre ambdós conceptes. I això motiva confusionismes i crítiques que augmenten en la mesura que els sotssistemes són més reduïts en llur dimensió i, alhora, presenten restriccions per a establir polítiques globalitzadores. Per descomptat, no es tracta pas de defugir la teoria. Però, segons en quins contextos, convé d’evitar els perills d’una teorització excessiva. Perquè en el cas dels estudis d’economia comarcal, del que es tracta fonamentalment és de la descripció del corresponent panorama socioeconòmic de la zona. Això, tanmateix, no pressuposa pas que no calgui emprendre una anàlisi reflexiva, rigorosa i aprofundida i, alhora, interessant. Perquè descriure no equival pas a fer una simple enumeració.

És per donar èmfasi en aquest punt que convenen certes matisacions, encara que només sigui per situar correctament aquest valuós treball de Faig i Castañer.

* * *

A més, les matisacions en economia, com és ben sabut, mai no hi son sobreres. Cal dir llavors que, dins l’àmbit més general de les ciències socials, succeeix que l’investigador, l’estudiós, encara que només es proposi una mera descripció del seu objecte d’estudi, a la fi gairebé sempre – conscientment o inconscient – hi introdueix determinades adjectivacions. De fet, no és que no es donin

 

 

* Efectuat amb la col·laboració de Montserrat Montagut i Canela (serveis col·lectius) i Josep M. Mallarach i Carrera (medi físic).

segueix...

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
21 de juny de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat