Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Pau Alegre: Una aplicació del programa M.A.P. a Catalunya. Barcelona – Bellaterra: Direcció General de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya – Departament de Geografia UAB, 1983; 160 p. Introducció de Josep M. Carreras, Josep M. Camarasa i Oriol Amell. DL B-14267/83.   Introducció : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5  ·  6  ·  7 
 

Introducció: Una experiència pilot de les futures aplicacions, del Sistema d’Informació Territorial de Catalunya (SITC).

La Generalitat de Catalunya, des del seu restabliment, ha demostrat una clara voluntat de portar a terme un Pla a nivell de tot el seu territori. Aquesta voluntat es concretà, en l’aspecte organitzatiu, en la creació a finals de 1978, d’un Servei de Planificació Territorial, amb una secció anomenada del Pla de Catalunya, emmarcat en la Direcció General de Política Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Més endavant, i en compliment d’una resolució del Parlament de Catalunya d’octubre de 1980, el Consell Executiu presentà les ”Directrius i Esquema del Pla Territorial de Catalunya” (Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 22, 2 de març de 1981) . El debat de l’esmentat document donà lloc a una sèrie de resolucions (BOPC, núm. 44, 28 de setembre de 1981) la primera de les quals assenyala ”La necessitat urgent que la Generalitat de Catalunya es doti d’un instrument adequat per a donar coherència territorial a la seva acció de govern i per a combatre els greus dèficits i desequilibris avui existents”.

Però, per a poder portar a terme aquest requeriment, calien diverses actuacions d’ordres diferents, assenyalades per les esmentades resolucions. En el camp legal calia una Llei de Política Territorial (actualment en tramitació) que definís entre altres coses les característiques del Pla de Catalunya. Es creia convenient, també, una Llei d’Organització i Divisió Territorial, actuació que està més endarrerida per diversos problemes a nivell Autònom i d’Estat. En un altre ordre de coses, no cal dir que, a més a més d’aquestes necessitats d’ordre juridicoadministratiu, existeixen unes necessitats d’ordre tècnic que es concreten, fonamentalment, en la possibilitat de disposar d’una informació suficient referida a les

 

característiques físiques del territori i a la localització de les diferents activitats i dels equipaments. Per això, un dels instruments de que la Direcció General de Política Territorial s’ha proposat de dotar-se és un sistema d’informació territorial, el Sistema d’Informació Territorial de Catalunya (SITC).

Això no és de cap manera una idea nova per més que fins ara no hagi trobat plasmació pràctica a casa nostra. La bibliografia especialitzada (Calkins et al., 1977; Salmen et al., 1977; Brook & Pease, l978) permet detectar entorn, d’un centenar de sistemes d’informació territorial (o geogràfic) operatius i multitud de models que els són aplicables. Sense moure’ns de Catalunya, en el darrers quinze anys han estat nombroses les iniciatives adreçades a introduir-ne algun, si més no en el camp de la Planificació urbanística (Solà-Morales et al., 1969; Solà-Morales, 1970; CMCE, 1970; CIDC, 1973, 1975a, 1975b).

Un sistema d’informació territorial (o geogràfica)* és un sistema d’informació adreçat a emmagatzemar, processar i analitzar dades territorials, és a dir dades vinculades a una localització específica a la superfície d’un territori determinat (Selmen et al., 1977; Brook & Pease, l978; Berry, l980). La informació hi és organitzada per tant de manera que tota dada referent a un atribut, una característica o una propietat de cada element del territori va vinculada a unes altres dades que defineixen la localització, la grandària i la forma d’aquest element. Dit amb altres paraules, que el georeferencien.


*La bibliografia bàsica en llengua anglesa parla més sovint de geographic information systems. Nosaltres hem preferit la denominació sistemes d’informació territorial per la vinculació clara del nostre SITC a un projecte de planificació territorial i perquè la tradició (encara que breu) a casa nostra, potser per la influència dels urbanistes, va en aquest sentit.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
21 de juny de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat