Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Francesc López i Palomeque; Roser Majoral i Moliné (*): La Vall d’Aran. Medi físic i transformació econòmica. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1982 (Col. Catalunya comarcal); XII + 363 p. Pròleg de Josep M. Ainaud de Lasarte. ISBN 84-500-5332-3.   Conclusions dels autors : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

Consideracions finals i perspectives

L'estructura econòmica de la comarca ha canviat aquests últims decennis. Hi han aparegut unes noves activitats productives, mentre que altres de tradicionals han perdut importància absoluta i relativa en el conjunt del sistema productiu comarcal.

El sector primari havia estat el pilar bàsic de l'economia aranesa, però a causa de la crisi del sector agrari i del desenvolupament d’altres activitats, sobretot del turisme, ha perdut importància relativa i fins té un paper secundari en alguns nuclis. l'agricultura, que abans era la base de l'autoconsum, ha estat enfocada cap a les necessitats de la ramaderia, tot i que avui dia és quasi inexistent. Les explotacions ramaderes han disminuït en nombre i en grandària. També ha disminuït el nombre de bovins que a l'estiu pasturen a les muntanyes araneses. La transhumància ha minvat i la càrrega ramadera és superior al nombre de caps vinguts de fora i al de la comarca. Consegüentment s’han abandonat prats i l'explotació de les pastures no és tan intensa. l'aprofitament de les pastures per grans ramades d’ovelles és una de les alternatives futures amb més perspectiva. l'explotació forestal s’ha intensificat aquestes darreres dècades, com a resposta a la forta demanda i facilitada pels mitjans tècnics moderns.

 

L'activitat industrial a la vall és poc diversificada, tot i que tradicionalment hi havia hagut activitats de transformació i artesanals importants derivades d’una economia tancada i de l'aïllament geogràfic. La mineria hi va ser important al començament de segle i ocupava uns quants centenars d’obrers. Avui és inexistent. La racionalització de la producció va provocar la fi de les activitats. La fusta sempre ha estat treballada a l'Aran, bé que en una primera transformació.

L'explotació hidroelèctrica hi va començar el 1929, però la major part de les centrals es van construir des del final dels anys quaranta fins al començament dels anys seixanta. De resultes d’aquesta activitat el sector de la construcció adquirí una gran importància, que en la dècada dels setanta, desprès d’una fase d’inestabilitat, s’ha tornat a potenciar gràcies al turisme.

Cal considerar el turisme com el motor de l'economia aranesa actual, bé que la seva incidència territorial no sigui homogènia. La situació present és el resultat d’un procés que va començar fa uns vint anys i s’ha intensificat aquesta darrera dècada. En una primera fase l'activitat turística es concentrava a l'estiu, tot i que l'afluència de visitants francesos sobretot a la part baixa de

 

(*) Amb la col·laboració de Frederic Vergés (Equipaments socials)

D'aquesta obra hi ha versió en aranès: Era Val d'Aran : eth miei fisic e era trasformacion econòmica, DL B. 15812-1982.

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
28 de febrer de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat