Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Margarida Castañer: El planejament territorial a Catalunya a inici del segle XXI. Una nova interpretació i projecció del país. Barcelona: Societat Catalana d’Ordenació del Territori, 2012; 206 p + 4 mapes s.n.; ISBN 978-84-9965-121-7.   Presentació de la curadora : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

Presentació de la curadora

En el tombant de segle, des del món acadèmic i professional cada vegada hi havia més veus que reclamaven la implementació del planejament a escala supramunicipal. Una anàlisi acurada del territori català feia evident la dispersió urbana i la dificultat, cada vegada més notable, que el planejament urbanístic a escala municipal pogués donar resposta a les necessitats d’extensió de les ciutats, a l’ordenació de l’espai rural i a l’encaix de les infraestructures de mobilitat.

Aquesta reclamació, palesada en múltiples articles, seminaris i conferències, va estar molt ben sintetitzada pels urbanistes Font i Sabater. Aquests, en els seus estudis sobre l’evolució del planejament urbanístic a Catalunya, feren una síntesi dels reptes de futur, i tots dos apostaven per:

  • La necessitat d’una aproximació entre les disciplines territorials.
  • La integració de les demandes mediambientals i paisatgístiques en els continguts, metodologies i propostes dels plans.

  •  

  • La necessitat que l’escala supramunicipal assolís una ordenació urbana adequada, ja que no disposava de directrius territorials per a l’enquadrament de les seves determinacions en una sèrie de temes que difícilment podien abordar-se des l’òptica local. En síntesi, constataven que nombroses qüestions d’ordenació del sol agrícola, dels espais d’interès natural, del transport públic i de les xarxes d’infraestructures reclamaven un àmbit de decisió i de coordinació més enllà del municipal. Calien decisions valentes i precises a escala territorial.

    Podem contextualitzar aquestes reclamacions, tal com assenyala Josep Ma. Llop, a partir de dues realitats molt singulars.

    D’una banda, el boom experimentat pel sector de la construcció i l’habitatge des del final dels anys noranta. Aquest, impulsat per uns tipus baixos en els crèdits hipotecaris i per un fort creixement demogràfic, conseqüència de la forta immigració, va generar una forta pressió sobre el territori. Aquesta es va veure agreujada pels impactes derivats de les noves formes de mobilitat i de les noves pautes de vida i de consum.

  •  

    segueix...

     
      l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
     
      Pàgina publicada el
    14 d'agost de 2012
     
    pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
    Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
    Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
        Societat Catalana de Geografia
    Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
    Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
    scg@iec.cat