Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Pedro Clavero i Josep Miquel Raso: Los climas. Fundamentos y sugerencias didácticas. Madrid: Anaya, 1983; 135 p. ISBN 84-207-2417-3.   Ressenya d'A. Xercavins (1985) : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

El clima és un dels temes més importants de la geografia física, atès com exerceix una forta influència sobre el medi, tant el físic com l’humà. D’altra banda, cal remarcar que la climatologia és una ciència força recent: no experimenta un desenvolupament i sistematització decisius fins arribar al període comprés entre les dues guerres mundials.

A la història de la climatologia, Catalunya ha tingut un paper capdavanter per dues raons: 1) va tenir aviat una xarxa relativament bona d’estacions meteorològiques, que va permetre fer estudis climàtics sobre una base de dades estadístiques; 2) ha estat essencial l’aportació d’alguns dels seus homes en aquest camp (cal destacar l’excepcional figura del climatòleg Eduard Fontserè). Precisament, l’obra que es ressenya té com autors dos prestigiosos climatòlegs catalans que treballen en el Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.

La climatologia està inclosa dins la geografia i, com que l’ensenyament d’aquesta mai no ha estat afavorit a la universitat ni a l’ensenyament mitjà, s’explica que la majoria

 

dels textos de climatologia que s’utilitzen siguin estrangers. Per tot això, cal celebrar l’aparició del llibre en qüestió del qual parlarem tot seguit.

L’obra es divideix en nou capítols. En el primer s’introdueixen els conceptes fonamentals en l’estudi del clima: s’hi parla de les diferències entre meteorologia iclimatologia, així com entre clima i temps; finalment, s’hi analitzen els factors i els elements del clima de manera breu però exhaustiva. El segon capítol dóna una visió rigorosa i completa d’una qüestió tan important en el clima com és la circulació atmosfèrica, incloent-hi les més recents teories sobre aquest tema; les deu figures que apareixen al llarg d’aquest capítol són decisives per a facilitar la comprensió dels complexos fenòmens que aquí s’estudien i que estan relacionats amb l’escalfament heterogeni de la superfície terrestre, el moviment de rotació (que origina la desviació de Coriolis) i el fregament de l’aire amb la Terra; conjunt de fenòmens que determinen les circulacions atmosfèriques zonal i meridiana.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
30 de maig de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat