Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Jordi Ferrer Pumareta : El traç del progrés: Els fonaments cartogràfics del procés d’eixampla urbà de Vilanova i la Geltrú a la segona meitat del segle XIX. Vilanova i la Geltrú: Institut d'Estudis Penedesencs, 2011; 183 pàg. ISBN: 978-84-15017-05-9.   Ressenya de Carme Montaner : 
pàg.    1  ·  2 
 

Els mapes urbans ens poden dibuixar tant la ciutat real com la ciutat planejada o fins i tot la ciutat imaginada. Coneixem mapes que ens mostren com eren les ciutats en un moment històric concret, però també mapes de com algunes ciutats van ser pensades o planificades malgrat que, en la realitat, es construïssin de manera molt diferent. Tota la cartografia, sigui del tipus que sigui, és una eina excel·lent per estudiar disciplines urbanes tenint en compte aspectes com ara els models de creixement o la implantació de les infraestructures, però també per interpretar-hi les tensions polítiques o les ambicions econòmiques. I aquest exercici és precisament el que fa Jordi Ferrer i Pumareta amb la cartografia de Vilanova i la Geltrú a la segona meitat del segle XIX.

Els mapes són el fil conductor d’aquesta història urbana que pren com a punt de referència una bona part de la cartografia realitzada entre 1860 -començant pel Plano y vista general de Villanueva y Geltrú de l’enginyer Francesc Xavier Lluch i Rafecas- i 1896, amb el plànol del Proyecto de saneamiento de Villanueva y Geltrú de Francesc Macià, el futur president de la Generalitat de Catalunya. Són gairebé una vintena de mapes de molt diversa tipologia, concepció i realització: manuscrits i impresos, de planejament urbanístic i de projectes

 

diversos com ara ferrocarrils o carreteres, que fixen moments claus per entendre l’evolució urbana de Vilanova, amb un especial èmfasi per la zona d’eixample entre el nucli antic i la platja. L’estudi va desgranant tota la història urbana a partir de les dades que contenen els mapes i també de les dades al voltant de la gestació i recepció dels mapes que l’autor ha anat recercant i que constitueixen en molts casos notícies inèdites. Cal fer esment de l’estudi, la revaloració i la datació que es fa del ja mencionat mapa de Lluch i Rafecas, així com del magnífic Plano General de Villanueva y Geltrú. Líneas de prolongación y proyecto de puerto de 1876, promogut per Francesc Gumà amb l’objectiu de fixar l’eixample urbà de la ciutat. D’aquest mapa, l’autor del llibre ja n’havia fet una primera aportació, juntament amb Anna Mompart, en ocasió d’una edició facsímil feta l’any 2007.

Com assenyala en la presentació del llibre el regidor d’Urbanisme de la ciutat estudiada, la puixança social i econòmica que va experimentar Vilanova i la Geltrú en el segle XIX té molt a veure amb el comerç amb Amèrica i amb la Revolució Industrial. Els vilanovins que van fer fortuna a Amèrica, sobretot a Cuba, tornen a casa amb el desig de contribuir a modernitzar i embellir la ciutat sense oblidar, però, els guanys econòmics que poden comportar tots aquests projectes.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
21 de febrer de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat