Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Carme Montaner (curadora): 10 mapes de Catalunya (1606-1906). Barcelona: Rafael Dalmau Editor – Institut Cartogràfic de Catalunya, 2011 (Col. Cartoteca, 1); 141 p. Pròleg de Jaume Miranda. ISBN 978-84-232-0758-9.   Introducció de la curadora : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

Ja fa uns quants anys que l’Institut Cartogràfic de Catalunya impulsa l’edició facsímil d’alguns dels mapes més significatius de la història de la cartografia de Catalunya, amb l’objectiu de donar a conèixer documents que no sols dibuixen el territori, sinó que també són un compendi d’informació sobre l’entorn en el qual s’han concebut i realitzat. Totes aquestes edicions facsímils es publiquen amb un estudi introductori, a cura d’especialistes.

El projecte editorial de facsímils de l’Institut Cartogràfic de Catalunya s’ha desenvolupat en dues etapes: una primera, entre els anys 1988 i 1990; i una segona, iniciada l’any 2005, que continua en actiu. En la primera es van editar tres facsímils: l’any 1988 es publicà el mapa de Catalunya de Josep Aparici segons l’edició de 1769; l’any següent s’edità el mapa dels Pirineus aixecat sota la direcció dels enginyers francesos Roussel i La Bloittière i imprès el 1730; i l’any 1990 fou publicat el mapa de Catalunya de 1703, del cartògraf Baudrand. Totes tres edicions estaven acompanyades de textos introductoris de Montserrat Galera, aleshores directora de la Cartoteca de Catalunya.

Quinze anys després, l’Institut Cartogràfic de Catalunya reprengué el projecte de l’edició de facsímils, en aquesta ocasió dins de col·leccions temàtiques de mapes. La primera va ser sobre mapes de Catalunya en una col·lecció anomenada Catalonia Cartografica. Els dos números inicials van

 

ser, precisament, reedicions dels dos mapes del Principat que s’havien publicat al final dels anys noranta: el mapa d’Aparici i el de Baudrand, acompanyats dels textos introductoris de la primera edició. Aquell mateix any 2005, aparegué un tercer mapa: el del père Placide, d’una edició de 1792. En aquesta ocasió l’estudi fou encarregat a Annamaria Casassas, de la Cartoteca de Catalunya.

La col·lecció Catalonia Cartografica es va cloure just l’any següent, amb l’edició de set mapes més, cadascun acompanyat d’un estudi. Un d’ells era el facsímil del primer mapa imprès de Catalunya que es coneix fins ara; es tracta del mapa mural editat a Anvers per J.B. Vrients, editat amb un estudi de Montserrat Galera. El següent fou un mapa característic de la producció cartogràfica editorial dels Països Baixos al segle XVII, concretament el de Catalunya de la casa editorial de Janssonius i Hondius que apareix en diverses edicions d’atles a partir de 1638. El petit text que l’acompanya fou escrit per mi mateixa.

Seguidament es torna a fer atenció a la cartografia francesa, tan present en la història del mapa de Catalunya. Al mapa de Baudrand publicat l’any anterior, s’hi suma un altre que no compren pròpiament tot el Principat, sinó que es un plànol de Barcelona que cartografia tot el rerepaís. És una obra característica sorgida del negoci editorial del Chevalier de Beaulieu, gràcies al qual disposem de

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
21 de febrer de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat