Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Jaume Danti (coord.), Eva Serra, Valentí Gual, Agustí Alcoberro i Jaume Font: Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya moderna. Barcelona: Rafael Dalmau, 2005 (Col·lecció Bofarull, 11); 259 p. ISBN 84-232-0687-4.   Introducció del coordinador : 
pàg.    1  ·  2 
 

La funció de la ciutat de Barcelona com a centre vertebrador d’una part fonamental de l’economia catalana des de l’època baixmedieval ha estat admesa sense dubtes per la historiografia, tot i els efectes de la crisi que arrenca a la segona meitat del segle XIV i es perllongà, en alguna mesura, fins entrat el XVI, així com la diversitat de situacions que oferien aquells territoris on difícilment arribava la influencia barcelonina. L’obra cabdal de Pierre Vilar subratllava la transformació que es produí a la Catalunya del segle XVIII, en la qual es configurava un mercat nacional amb Barcelona com a motor. Posteriorment, el mateix Pierre Vilar destacà la gran aportació de les «petites viles (Valls, Vic, Mataró)» entre el segle XVI i bona part del XVIII, quan Barcelona esdevingué una gran ciutat industrial.

Els treballs que inclou aquest llibre corresponen a una primera contribució del projecte de recerca titulat «Barcelona i la xarxa urbana catalana, segles XVI i XVII» [article de Jaume Dantí; p. 9-40], que es planteja d’avançar vers el caràcter multiforme de l’esmentada xarxa urbana, i alhora aproximar-se a la realitat d’altres xarxes menors, vinculades o no amb el cap i casal. A la importància de la temàtica en si mateixa, cal afegir el desconeixement que encara hi ha sobre les fires i els mercats catalans de l’època, tal com ha expressat Gaspar Feliu. El tema, però, no s’ha volgut cenyir

 

exclusivament a l’aspecte econòmic, que es el que definiria inicialment aquelles xarxes, sinó que també s’ha contemplat altres possibles manifestacions de caràcter demogràfic, social i polític que reflectien semblantment unes relacions preferencials i, entre elles, les que de forma particular establia Barcelona. D’altra banda, la capacitat productiva, de comercialització i de consum, així com de lideratge polític de Barcelona i les seves institucions, condicionava de fet la vertebració d’una bona part del Principat.

Així, doncs, el llibre incorpora l’estudi tant de la configuració de xarxes urbanes entorn d’algunes viles i ciutats, com ara Ripoll, Vic, Girona, Cervera i Solsona, com dels diferents nivells de relació o de dependència amb Barcelona. S’ha emprat la documentació dels drets d’Entrades i Eixides i de la Bolla que recaptava la Diputació del General, ja que l’anàlisi de les procedències, dels destins i de la tipologia de productes que circulaven permet aproximar-se a la definició i a les característiques de les xarxes esmentades. Si be la font presenta mancances evidents pel que fa a la quantificació de l’activitat productiva i comercial, a part de la fiscal, esdevé un dels mitjans d’aproximació al que eren les relacions urbanes de caràcter econòmic més habituals. Els casos analitzats mostren la diversitat d’aquell entramat urbà, però caldria la continuació de l’estudi entorn d’altres viles i ciutats – com per exemple

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
21 de febrer de 2012
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat