Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Josep M. Coll Casadó i Ramon Amigó Anglès: Onomàstica del terme municipal de Pratdip. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Treballs de l’Oficina d’Onomàstica, XVIII); 348 p. ISBN 978-84-9965-014-2.   Ressenya de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2 
 

“Popularment, és el Prat”. Així, ras i curt, s’inicia el text introductori del recull de noms de lloc aplegat per Josep Coll i Ramon Amigó d’aquest terme municipal del Baix Camp. Cal destacar-ho perquè, al capdavall, la gent no s’hi ha encaparrat pas gaire a dilucidar d’on ve el dip que penja del nom del poble. Els científics del ram — Joan Coromines, posem per cas— han dit que pot venir d’abundor d’aigua, de la presència de llops, i d’altres encara. Però, postil·len els autors, “una llegenda explica que per la zona hi havia antigament uns animals, meitat gossos, meitat vampirs, que la gent coneixia amb el nom de dips. Diuen que un dibuix d’un d’aquests animals era visible en un retaule de l’ermita de Santa Marina”, destruït el 1936, i no obliden que “l’argument ha estat esplèndidament utilitzat per Joan Perucho a Les històries naturals, on un dels capítols és titulat ‘Teoria del dip’, un altre és dedicat a ‘Pratdip’ i, encara, un va encapçalat per ‘Onofre del Dip troba la pau’”. [p. 8]

 

A més a més de les referències obligades a l’etimologia del nom del terme, la introducció [p. 7 a 36] presenta una síntesi molt útil sobre la seva geografia i història. En aquests topants, el recordatori de les ratlles que Josep Iglésies va dedicar a Pratdip a Les ciutats del món (1948) són especialment sentides pels autors: “Al bell mig d’un cercle de muntanyes, el caient abrupte de les quals fa pensar en una altura doble de la que realment tenen [...]. Del poble no ve ni un lladruc de gos, ni el cant d’un gall, ni la veu d’una donzella, engolit tot soroll pel clam de la gran ventada [...]. El mestral salta precipicis i margedes, rodola, pentina i despentina sembrats i s’afua, igual que les aigües, dins el congost.”

Les especialitats econòmiques locals són destacades justament com a causa pretèrita d’un gran nombre de topònims i antropònims del terme. En una perspectiva temporal multisecular, i sobre el denominador comú de

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
16 de juny de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat