Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Sergi Martínez Rigol (curador): La cuestión del Centro, el Centro en cuestión. Lleida: Milenio, 2010 (Col. innominada, 29), 258 p. ISBN 978-84-9743-335-8.   Ressenya de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

reestructuració urbana d’aquella ciutat. L’aportació de Libera d’Alessandro, investigadora a la mateixa universitat que Rosario Sommella, completa la ponència d’aquest professor en relacionar la centrificació de via lenta napolitana amb el “comerç en el centre i el consum de centre” en aquella ciutat. És una contribució que haurà estat molt ben rebuda pel Grup d’Estudis Comercials i Urbans de la Universitat de Barcelona, tan afí al GIGU. Els estudis de casos es completen amb els de l’Albaicín granadí i el centre històric lisboeta de la mà de l’antropòleg F. Javier Rosón i l’arquitecte Luís Mendes, investigadors a les universitats de les ciutats respectives. Aquest darrer remarca com la centrificació no és un efecte directe de la política de rehabilitació urbana i, de bracet amb Neil Smith, recorda que cal analitzar el procés en un marc de canvis socials de més gran abast.

L’anàlisi dels processos de regeneració del centre i les perifèries urbanes amb especial èmfasi en les ciutats intermèdies de Catalunya s’efectua a la tercera secció per investigadors de la Universitat de Barcelona. Meritxell Puig i Clara Costas afirmen que les noves centralitats emergents a la perifèria de l’Àrea metropolitana de Barcelona no donen mostres de processos de centrificació. El mateix conclou Lluís Frago en relació a les

 

centralitats d’una bona colla de ciutats intermèdies de Catalunya després de repassar la dinàmica de les actuacions de renovació urbana que s’hi han efectuat els darrers anys, i assenyalar el fracàs pràctic de l’anomenada Llei de Barris (2005). Jordi Nofre i Carles Vico retornen al tema esbossat per Puig i Costas sobre processos de centralització i centrificació a la perifèria barcelonina en presentar l’estudi de cas de l’Hospitalet de Llobregat per a coincidir en l’apreciació d’una molt dèbil centrificació. Finalment, l’aportació de Sergio Moreno aprofundeix en l’observació dels canvis en les activitats comercials com a indicador de la incidència de la gentrification o centrificació en el centre urbà exemplificat en el Raval barceloní.

La darrera secció del llibre aplega dues contribucions dedicades específicament al centre històric de la ciutat de Barcelona. D’una banda, el curador de l’obra exposa l’evolució recent dels processos socials al Raval de Barcelona, i, per l’altra, l’antropòloga Nadja Monet retorna sobre un tema prou conegut i sempre interessant de revisar: els significats de la plaça de Catalunya. Amb això s’arrodoneix una obra que serà de profit per als especialistes en geografia urbana i temàtiques afins. [Pau Alegre]

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
30 de desembre de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat