Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Sergi Martínez Rigol (curador): La cuestión del Centro, el Centro en cuestión. Lleida: Milenio, 2010 (Col. innominada, 29), 258 p. ISBN 978-84-9743-335-8.   Ressenya de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

imperatius materials i de temps, han estat revisades i redactades de cap i de nou de cara a la publicació. Com apunta el curador, Dr. Sergi Martínez i Rigol, a la introducció [11-17], si en el decurs del Congrés van generar un debat prou suggeridor sobre la diversitat de processos socials que tenen lloc als centres urbans, en el llibre La cuestión del Centro, el Centro en cuestión el prolonguen amb els seus lectors. Per tal de facilitar-ho, els ha repartit en quatre seccions, transposició escrita de tantes altres sessions del Congrés: “La teoría de la recuperación social del centro”, “El centro en las ciudades europeas”, “De la regeneración del centro a la regeneración de la periferia y de las ciudades intermedias” i “El centro histórico de la ciudad de Barcelona”. Revisem-les breument.

La primera secció, dedicada a revisar algunes aportacions de la teoria sobre la recuperació social del centre o, en les paraules amb les quals Sergi Martínez va obrir la sessió homòloga del Congrés, “qui hi guanya, qui hi perd” en el procés, s’enceta amb un aportació del Dr. Gonzalo Bernardos, professor d’economia (UB), en relació amb les repercussions sobre el territori de la primera bombolla immobiliària global (2001-2005) [p. 21-35]. Les conclusions que apunta s’avenen bé amb allò que avançaven Carles Carreras i el GIGU en el capítol conceptual, revisat ratlles amunt, en relació amb el diferencial

 

de rendes en el territori. Rosario Sommella, professor de geografia a la Universitat de Nàpols, efectua una llarga exposició [p. 43-57] sobre els usos, la mobilitat i l’estructura social del centre històric d’aquella ciutat per a valorar la baixa transcendència dels processos de centrificació que s’hi dóna. Fins i tot, l’autor apunta l’existència de processos en sentit contrari, de descentrificació. La secció es clou amb una reflexió teòrica, com feia al cas, de l’investigador Jaume Franquesa sobre les aportacions bibliogràfiques recents, i no tan recents, que contemplen la centrificació des d’una perspectiva etnogràfica compromesa amb la justícia social i territorial.

La segona secció ha estat dedicada a la revisió de l’impacte del fenomen de centrificació a diverses ciutats europees, és a dir els estudis de cas. L’arquitecta Silvia Infusino no les considera pas importants en el cas que ha estudiat: el centre històric de Torí. Fins i tot n’apunta factors explicatius: una degradació industrial relativament lenta i haver estat seu d’uns Jocs Olímpics de fa poc. Altra cosa sembla que ha succeït al centre de Bilbao segons l’exposició, sense estalviar crítiques, de Lorenzo Vicario i Arantxa Rodríguez, professors de sociologia i economia a la Universitat del País Basc, atès que la centrificació s’endevina com un aspecte clau per a entendre els processos de

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
30 de desembre de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat