Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Josep Font i Montserrat Solà (curadors) : La vida a pagès. El món perdut de les masies i les possessions de Catalunya i les Balears: l’Estudi de la Masia Catalana. Barcelona: La Magrana, 2010. 318 p. Pròleg de Martí Boada. ISBN 978-84-7410-875-0.   Presentació de J. Font : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

La sensació compartida de pèrdua actua sovint de catalitzador per vindicar temes considerats, fins fa poc, quotidians i que es perceben, a partir d’un moment, com a patrimoni d’una col·lectivitat. Una llunyania mental activa la patrimonialització de l’entorn, tal com la pàtina del temps ennegreix les façanes de les catedrals i dilueix la policromia de les escultures. Fa prop de 90 anys, un ampli grup d’erudits frisava per conèixer la Masia i el món rural, que els seus protagonistes veien esvair-se. Durant més d’una dècada, un equip multidisciplinar va recórrer Catalunya i les Balears documentant aquell univers. L’esforç acabà sobtadament, i un vel de silenci en cobrí els resultats molt de temps fins que, a finals dels anys 70 del segle XX, es va recuperar un gran armari, del contingut del qual destacaven unes 7.700 fotografies. El llibre que teniu a les mans actualitza i mostra aquest llegat i reinterpreta l’abast que va tenir el projecte. Amb la troballa de nova documentació, també es transmet certa percepció que, tot i la força i la bellesa de les imatges, una part d’aquell treball també s’ha perdut.

La contextualització de l’Estudi de la Masia Catalana remet, immediatament, a una categoria i un nom propi, el Noucentisme i Rafael Patxot. El Noucentisme ha esdevingut sinònim d’època de construcció metòdica d’un país: en els àmbits polític, territorial i,

 

molt especialment, cultural i educatiu. Bastir el país va ser fer l’Estatut, articular la divisió territorial de Catalunya, construir les primeres biblioteques del territori, els primers museus públics i les primeres escoles de formació professional. Rafael Patxot és, amb Francesc Cambó, el principal mecenes del segle XX a Catalunya, i va idear i finançar l’Estudi.

L’Estudi de la Masia Catalana respon, d’una banda, a la voluntat de cartografiar un món creat pel pas de generacions durant segles, que la industrialització i la massiva migració del camp a la ciutat està desfent. Però la voluntat d’estructurar una mena d’enciclopèdia del món rural no es limita a eixamplar el coneixement i a convertir en patrimoni un entorn que s’allunyava en el temps i en l’economia del nou-cents. El Noucentisme és un projecte de modernització del país que necessita, per projectar-se, valors estables, i en l’esperit d’aquest moment hi ha una convicció afermada que l’essència de Catalunya, els valors morals que han de donar impuls, sentit i horitzó al país, estan dipositats en el món rural. Per fixar aquest sistema de valors cal un coneixement exhaustiu de la seva arquitectura, la descripció del cicle de la vida i l’any a pagès, de les tradicions i dels aspectes jurídics. La concepció pairalista projecta en el món rural els fonaments de la societat catalana i de la família del futur. Aquest és el veritable propòsit de l’Estudi.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
9 de setembre de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat