Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Sergi Cuadrado: El massís del Montsant, un paisatge reservat als artistes. Passat, present i futur d’una serra emblemàtica. Calaceit: Associació Cultural l’Espona, 2010, 35 p. Pròleg d’Olga Cubells i Francesc Filella. ISBN 978-84-613-9215-5.   Ressenya d'E. Bertran : 
pàg.    1  ·  2 
 

Déu n’hi do la de guies excursionistes que un té a l’abast actualment, però que poques monografies cobreixen l’àmbit d’aquestes guies. Aquí en tenim una, que s’ocupa del Montsant, amb solvència i eficàcia. És feta per un geògraf, que combina l’anàlisi bibliogràfica amb les imprescindibles passejades sobre el terreny. El resultat és un breu, però curós assaig de la serra del Montsant, que passa revista tant al paisatge com a la història, fruit del desenvolupament temàtic d’una conferència pronunciada per l’autor a la Palma d’Ebre, a la plaça de l’Església, en el marc del I Cicle de Xerrades a la Fresca (enguany se n’hi farà el desè!) de l’Associació Cultural l’Espona. Una activitat, aquesta d’anar arreu a explicar el territori, mai no prou estesa entre qui es dedica a la geografia.

L’índex del discurs resta establert amb la formulació de l’objectiu de l’opuscle: “... aportar unes pinzellades sobre l’estat actual dels seus elements naturals, sobre la història de la interacció de la societat amb el seu medi i sobre les perspectives de futur del massís...” (p. 8-9) És així, que Sergi Cuadrado s’ocupa primer del patrimoni natural, mitjançant un esquema tan clàssic com lògic: la situació i l’emplaçament del gran amfiteatre que tanca el Priorat; la fisiografia del gran

 

cingle i dels barrancs i congostos que s’hi encaixen; l’estructura tectònica i el modelat de les grans moles de conglomerats sobrealçats del relleu circumdant; els sòls prims que s’hi han desenvolupat; el clima temperat i sec, definit com a mediterrani de muntanya; la hidrografia pròpia de terrenys calcaris, amb el protagonisme del riu Montsant que obre el congost de Fraguerau; la intervenció antròpica sobre la vegetació mediterrània que conviu amb la flora pròpia de l’estatge muntà; i una fauna molt diversificada, amb alguna espècie endèmica de la contrada.

El repàs del devenir històric es remunta als primers vestigis de la instal·lació humana, datats en temps del paleolític mitjà. Tracta de l’ocupació de la muntanya de part d’anacoretes i ermitans, que dóna el nom Montsant al massís, i fa parada a la cartoixa d’Escaladei. Analitza l’estructura compacta i rural dels nuclis de població que volten el Montsant, la seva fesomia i el seu emplaçament: La Figuera està molt alta / Cabacés molt amagat / la Bisbal en una roca / i Margalef en un forat, segons la dita popular. Estudia la funcionalitat dels camins que travessen una muntanya que ha estat més una barrera a les comunicacions que un lloc de pas. Pel que fa a les activitats

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
8 de juny de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat