Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Pilar Riera i Joan Ganau (coors.): Xarxes de ciutats a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2009 (Documents de Treball; sèrie Govern Local, 3); 222 p. + annex s.n. [3 p.]. ISBN 978-84-9803-205-5.   Ressenya de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

Abans de presentar aquest estudi sobre les xarxes de ciutats a Catalunya, cal dir que és el fruit de la cooperació entre grups de recerca de quatre universitats catalanes que, sota la coordinació de Pilar Riera, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i de Joan Ganau, de la Universitat de Lleida, va ser desenvolupada durant els anys de 2004 al 2006. Ultra els dos professors citats, hi van participar una desena d'investigadors: de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carlos Haas amb el suport d'Ester Nasarre; de la Universitat de Lleida, Jordi Mallarach; de la Universitat de Girona, Rafel Llussà i Mita Castañer amb el suport de Marc Heras i de Juli Valdunciel; i de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Oliveras amb el suport de Trini Rovira.

La investigació es va desenvolupar en tres fases ben diferenciades. La primera fase va consistir a elaborar un inventari exhaustiu de les xarxes a les quals pertanyen els ajuntaments de les ciutats petites i mitjanes de Catalunya, ratificades per acord del govern municipal, i que suposen l'establiment de vincles de cooperació o de treball conjunt amb, com a mínim, una altra administració local municipal de Catalunya, d'Espanya o d'altres països. Malgrat les dificultats de

 

recerca documental que fan al cas, com són l'escàs coneixement que els mateixos ajuntaments tenen sobre les xarxes en què participen i la seva dispersió entre els departaments municipals, els investigadors va recollir una ingent quantitat d'informació. Aquest material ha estat el fonament de les dues fases següents. En la segona fase, d'una banda, es va tractar la informació recollida per a caracteritzar les xarxes i, d'altra banda, es va elaborar la metodologia per analitzar-les. La tercera fase va consistir en l'estudi aprofundit de disset xarxes mitjançant entrevistes a les persones que actuaven com a nodes de cadascuna.

En la impossibilitat material de repassar tots els municipis de Catalunya en relació amb les xarxes que participen, l’estudi es va limitar a estudiar-ne una setantena, la majoria dels quals ciutats mitjanes i petites que conformen “la base de l'estructura urbana del país”. És a dir, totes les capitals comarcals, més els municipis que el 2001 superaven els 10.000 habitants fora de la regió metropolitana de Barcelona, i més de 50.000 a dins d’aquesta. Es va desestimar incloure la ciutat de Barcelona, perquè, donada la complexitat de les seves relacions institucionals, reclamava un estudi singular.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
31 de maig de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat