Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Jordi Martí Henneberg : Emilio Huguet del Villar (1871-1951). Cincuenta años de lucha por la ciencia. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. 1984 (Pensamiento y método geográficos, 5), 240 p. ISBN 8475281109.   Ressenya de F. Nadal (1985) : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

Aquest llibre recull les investigacions efectuades pel jove geògraf Jordi Martí en la seva tesi de llicenciatura sobre una destacada figura de ciència espanyola contemporània com va ser Huguet del Villar. L’obra d’aquest destacat científic, que fins ara havia estat un pèl oblidada ha estat revalorada a poc a poc mitjançant els treballs de M. Estrada i, sobretot, de Jordi Martí, al qual, amb prou sort, devem la recuperació de materials prou valuosos com és la Geo-Edafología, que Huguet del Villar va redactar el 1950 i que ha estat editada per primera vegada el 1984 a la sèrie “GeoCrítica. Textos de Apoyo”. Dintre d’aquest procés de recuperació de l’obra d’Huguet del Villar cal destacar els articles que el mateix Jordi Martí va publicar a les revistes GeoCrítica (“Huguet del Villar y la geoedafología”, 1983, núm. 45) i Mundo Científico ( “Huguet del Villar y el primer mapa de suelos de la península Ibérica”, 1984, núm. 33).

En els primers capítols del llibre, Jordi Martí procura aproximar-nos a la complexa personalitat d’Huguet del Villar a través d’un estudi biogràfic, on s’intenta descriure amb

 

les escasses dates de les quals es disposa el medi sociocultural en què es va formar. Aquesta anàlisi se centra, sobretot, en el període de la seva joventut i, malauradament, es va difuminant a mesura que avancem en l’exposició del seu pensament científic. Jordi Martí destaca com en tornar del seu periple americà Huguet va orientar decididament les seves preocupacions intel·lectuals cap a la geografia i la renovació pedagògica. De primer antuvi, l’obra d’Huguet està influïda pel regeneracionisme. Fet i fet, ve a ser un intent científic per a comprendre les causes del subdesenvolupament espanyol.

Per a Huguet la geografia no és només una ciència rigorosa, sinó essencialment pràctica. La preocupació d’Huguet del Villar pels recursos naturals, seria la base dels seus treballs posteriors sobre “acètica”. Es tracta d’una dèria fonamentalment econòmica i política. En Huguet del Villar ja es dóna una relació prou clara entre coneixement científic, utilitat econòmica i poder. En aquest sentit se’l podria considerar un precursor del que en l’actualitat s’anomena com geografia dels recursos. Tanmateix, les preocupacions

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
21 de desembre de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxvii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat