Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Yvette Barbaza: Le paysage humain de la Costa Brava. París: Librairie Armand Colin, 1966. 717 + XXVII pp. + 1 carpeta (4 mapes).   Ressenya d'A. Melón (1967) : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

El quadre actual de la franja costanera de la província de Girona constitueix el detallat contingut de la tercera part. La seva múltiple activitat vital (d'un equilibri pertorbat per la irrupció del turisme) en les seves facetes agrícola, pesquera, industrial i comercial s'estudia amb la màxima cura i deteniment; la documentació i la bibliografia de la més alta consideració s'escampa a totes les seves pàgines bo i esprement la seva càrrega informativa a fons i amb una seriositat de gran volada. Com a coronament de tot això i en perfecta avinentesa amb el que dóna d'unitat a la zona estudiada, els darrers capítols del gran llibre d'Yvette Barbaza tracten de la petja del turisme en la seva realitat i en les possibilitats del seu desenvolupament. Són nombroses les notícies que s'ofereixen en relació amb els seus orígens modestos i de com ha quallat i imprès caràcter destacat en passar els anys, en inserir-se amb els gèneres de vida tradicionals, a la franja gironina que treu el cap al mar. L'autora consagra una atenció especial a l'oferta d'allotjament, atès que l'aparició d'hostals i de residències estacionals van ser les primeres manifestacions de la força creativa del turisme. La densitat del turisme queda reflectida en la densitat corresponent d'establiments al seu servei i, especialment, la fa molt instructiva la làmina 98 de l'Atlas Nacional de España, la qual representa gràficament els hotels de luxe, els de primera classe (A i B) i els de segona classe i pensions de luxe per a cada nucli de població.

 

El pes de la història en una obra de geografia humana com és la d'Yvette Barbaza, no ha pas de sorprendre. L'actualitat de la Costa Brava només es pot captar de manera integral, amb una anàlisi prou detallada, en funció d'antecedents més o menys reculats, els quals, a la vegada, són el camí que ha seguit el seu desenvolupament històric per arribar fins al present.

La il·lustració gràfica del llibre que hem comentat, massa lleugerament pel que es mereix, fa bona parella amb el text. En són bona mostra els mapes temàtics plegats en una bossa fora text: el d'estructura agrària i propietat segons els amillaraments de la segona meitat del segle XIX i el cadastre actual, els mapes parcel·laris i d'aprofitament del sòl dels termes municipals de Castell d'Aro, Lloret de Mar i Pals, i el mapa de la morfologia agrària del litoral de Girona a començament del segle XVIII, segona meitat del XIX i l'actual.

La tasca d'Yvette Barbaza, esmerçada en l'estudi complet del litoral gironí en el seu vessant humà, és digna del millor elogi i creditora de la màxima felicitació d'èxit. En les ratlles antecedents van també implícits els meus elogis i entusiasta enhorabona. [Amando Melón; ressenya publicada a Estudios Geográficos, 107 (1967), pàgs. 300-303; versió catalana de P. Alegre (2009)]

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
19 d'octubre de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat